dissabte 17 d’octubre de 2009

Cultura de la pobresa

Sant Hilari de Sacalm (foto Montse Esteba)

És en èpoques de crisi quan resulta de manera fefaent falsable la teoria antropològica que tendía a legitimar la desigualtat i la misèria. De fet aquella teoria de la “cultura de la pobresa” afirmava, segons recull Pilar Monreal[1], que “les causes de la pobresa es buscaren i es trobaren, en els mateixos pobres, en la seva forma de vida i els seus valors: són aquests els que impedeixen que la població pobre aprofiti les oportunitats que ofereix la societat. El problema, doncs, està en ells i no en la estructura econòmica i política de la societat del benestar, de la societat de la opulència” .

Contràriament a aquesta teoria conservadora que ha planat abastament en les consideracions de la societat benestant que sorgeix a partir de la reconstrucció mundial després de la segona guerra mundial, podríem recordar el que ens referia el grec Antiphon d’ Athenes[2] quan ens diu, que: “ningú que temés el pitjor dels riscos per a la seva vida, no deixaria escapar el benefici oportú, una vegada aconseguit a còpia d’esforç”. Scheneider[3] ens oferia una relació interessant entre el que descriu Antiphon a la seva Tetralogia i el que ens diu Demòcrit, de fet recull en la referència a la pobresa una aportació interessant: “En un règim democràtic, la pobresa és preferible al que entre els poderosos s’anomena felicitat, en la mesura que ho és la llibertat a l’esclavatge”.



[1] Monreal, Pilar. Antropología y pobreza urbana. Los libros de la Catarata. Madrid. 1996. pag. 31

[2] D’athenes, Antiphon*. Discursos: Tetralogies. Volum 338. Traducció de Jordi Redondo i SànchezFundació Bernat Metge, Barcelona. 2004 pag. 139.

*També conegut com a Antiphon de Ramnunt (480 ac- 411-AC) Filòsof, Matemàtic, Orador, És l'orador àtic quins discursos són els més antics en el seu gènere dels que conservem. Va guanyar gran reputació escrivint discursos per encàrrec perquè els pronunciessin altres.

[3] Scheneider, S. L’éthique de Démocrite et l’orateur Antiphon. Eos. París. 1902. pag. 54-64