Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tendència. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de desembre del 2013

La nostra vida





La nostra vida de vegada ens regala situacions que ens poden resultar incomprensibles. Un acurat anàlisi ens pot permetre d’entendre el sentit i la causalitat d’aquelles circumstàncies sobrevingudes, però de vegades fruit d’una determinada posició davant d’ ella, aleshores hi ha una tendència que ens sembla natural, quan fefaentment és antinatural, com és el fet d’interpretar tot fet que no entenem, o que ens sembla advers, com quelcom de negatiu i alimentar els nostres pensaments amb la negativitat; aleshores ens cal emprendre una posició difícil, però no impossible, separar-nos de la situació, ignorar-la en la mesura del possible per tal que la circumstància no esdevingui un “nosaltres”, centrant-nos només en raons de bé, en raons de Llum, això ens permetrà allunyar de la nostra ment tot pensament negatiu i transformar-lo en positiu.

Eliminem, doncs, la negativitat i la recreem en positivitat, ens haurem trobat a nosaltres mateixos, també és aplicable aquesta actitud a emprendre, respecte del nostre proïsme amb pensaments negatius, els que hem d’allunyar del nostre quefer quotidià.

Oblidem per a recrear-nos com a individus en connexió amb l’Etern.

© Albert Balada
09-12-2013

divendres, 1 de febrer del 2013

Niar...






Niar en el cor dels homes, en el sospir de l’ànima mentre aquesta es deixa dur per la candidesa del somni, esperar que remeni les entranyes de l’esser fins a arrelar, de manera que hom prengui consciència que només el respecte i el valor a les essències mateixes, aquelles que ens defineixen com a fills de Déu, són les que han de ser cultivades, aleshores és quan la feina encomanada resta acomplerta, mentre, la vigilància és obligada i la cura extrema, doncs la tendència natural de l’home, és precisament tota una altra, egoista com n’és de sí mateix, en lluita permanent amb el que s’hi oposa...


© Albert Balada
01-02-2013  

divendres, 27 de febrer del 2009

Democràcia


A aquesta democràcia nostra governada pels estudis d’opinió arriba el darrer, fet pel C.E.O. organisme que s’ha convertit, com ho ha estat el C.I.S. en detector de la suposada opinió política més que no pas en la investigació de valors (la darrera de l’organisme català era del maig del 2008) o sobre altres percepcions, tant necessàries, alhora de saber quin és el nivell de desafecció, no pas sobre balanços de vot ponderat i de vegades esotèric, sens menyspreu de la professionalitat amb que els estudis hagin estat fets.

La realitat és una altra de ben distinta, on el ciutadà pateix una greu sacsejada. Però el que més importa ara, sembla, no és determinar o estimar com afecta això a la realitat mateixa, sinó veure quines dècimes pugen o baixen les organitzacions polítiques, que sens dubte adaptaran les seves accions i omissions a aquestes i altres dades que puguin obtenir, sempre d’un reducte fidel que cada cop tendeix més a la baixa en quant a la participació que és el que també hauria de preocupar. Perquè no resulta absurd preguntar quina és la principal preocupació dels catalans? Con la que está cayendo!, potser no seria més adient valorar la incidència de l’atur en les famílies i determinar-ne quants membres de la unitat familiar estan afectats o es preveu que puguin estar-ne, com determinar-ne quin és el seu efecte sobre el consum, per exemple? El que de veritat importa és veure quin és l’efecte sobre el resultat electoral, no ens enganyem.

Com deia recentment algun expert en alguna tertúlia del matí a TV3 per a més dades, estem tendim cada cop més a italianitzar la política, perquè ja hi ha factors i ítems que la igualen en molts de sentits, per molt “bonisme” que intenti apaivagar aquella tendència. I posats que parlem d’italianització, ara que se n’ha editat la versió en castellà[1] del manualet que el politòleg italià, teòric de la democràcia, Giovanni Sartori[2] va editar l’any passat, un recull d’entrevistes sobre democràcia, seria bo de recordar-ne una cita d’aquell “recent” text: “E il problema, nel caso della democrazia, è che anche il patrimonio del sapere che la riguarda è difettoso e sempre piú inadeguato. Parecchi anni fa scrivevo così: "Noi stiamo vivendo al di là e al di sopra del nostro capire. Quanto piú ci inoltriamo nel rifacimento dei sistemi polici e tanto più sono colto dal sospetto che siamo deglo apprendisti stregoni" (I el problema en el cas de la democràcia, és que la riquesa de coneixements que la protegeix és defectuosa i cada vegada més insuficient. Fa uns anys vaig escriure això: "Estem vivint per sobre i més enllà de la nostra comprensió. Com més entrem en la reconstrucció de la política i molt més som captius de la sospita que som aprenents de bruixots")




[1]Sartori, Giovanni. La democracia en 30 lecciones. Taurus Ediciones. Madrid. 2009.

[2] Sartori, Giovanni. La democrazia in trenta lezioni. Mondadori. Milano.2008. pag. 93-95 (Il fiasco delle previsioni).

diumenge, 6 de gener del 2008

Política


Un any en el que el món elegirà al seu president, al dels Estats Units, que serà nomenat a principis del 2009, aquesta és un procés electoral veritablement important; com expliqueu sinó que el procés d’elecció de delegats, que no és més que això el caucus d’Iowa o les primàries que tindran lloc a New Hampshire, per a les convencions nacionals de dues de les candidatures que poden presentar-se, generin tant d’enrenou?.

El convenciment que les eleccions nord-americanes, amb tota la seva parafernàlia mediàtica però també una mica d’espectacle com tot el que toca el màrqueting, ens són absolutament importants, és una raó obvia. És un fet evident com aquest procés pseudelectoral ens permet de veure en aquest model complex i on no participa pas tota la ciutadania, com tampoc no ho fa en els processos directes d’elecció directa, processos cars, econòmicament parlant, quina podria ser la tendència, quin el reflex ideològic de la ciutadania de la primera potència mundial.

Observar el procés electoral dels nord-americans ens permet de veure quins són els imputs que se’n deriven després de “tot el que passa”; ens permet de veure què, com i qui sufraguen els grups de pressió i d’interès, i ens permetrà de veure, més endavant, després de les nominacions en un procediment electoral on les minories no tenen res a dir, com i quin ha de ser el seu pes polític per a decantar finalment el procés amb els suports finals als candidats cap a la casa blanca.

Perquè desenganyem-nos el sistema no és bipartidista d’inici, però si de principi atenent a un tercer partit els independents, donades les característiques del model de partits i de militància que està a l’ús en els estats units i en tot cas on el tribunal suprem decideix finalment; És una manera d’entendre la democràcia, on per exemple el vot deixa de ser secret al caucus d’Iowa, perquè m’entengueu.


Article enregistrat per a Onda Cero el 07 de gener de 2008.