Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluita. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de setembre del 2013

Som com reietons...



Som com reietons de reialmes minúsculs sotmesos a les efemèrides de realitats de subsistència, que dicten dues divinitats malsanes: el diner i la lluita fratricida gratuïta. Podem però sostreure’ns al negoci de l’èxit i la competència que sustenten aquells retrats grotescos de les ombres? La realitat pot semblar força distinta al que realment és, la capacitat de conduir el nostre destí segons altres dictats, més elevats, lligat a fets del bé.    

Obvietat rere obvietat, el model en el es sustenta aquesta realitat panteista, no descriu sinó un sistema en el què no hi ha canals de connexió dels uns amb els altres, del jo amb el proïsme, perquè rebutja aital connexió fomentant el manteniment de la rivalitat malsana com a fruit de creixement, però, aquella capacitat d’ auto conduir-nos, també ens hauria de permetre establir la relació entre la nostra existència i la espiritualitat que podem cultivar per a connectar més enllà del món físic.

Només aleshores resulta comprensible la futilesa de la nostra existència al poder ser capaços d’avaluar-ne el valor real de les coses, del gaudi humà de les coses mundanes, respecte d’allò que és condició espiritual prèvia, la ètica rellevant que en defineix principis i valors de tan alta projecció que el conflicte entre ambdues realitats acostuma a desaparèixer quan hom pren consciència  que només ens pertany la valuosa ànima que nia en nosaltres i no allò  material, que acostuma a guiar-nos.

Mentre som esclaus d’aquest miratge mundà, deixem de cultivar la nostra essència divina, només quan canviem la perspectiva i deixem aquell esclavatge per enlairar-nos a través de la espiritualitat conreada, serà possible l’alliberament absolut i el reconeixement en aquell alliberament del camí que, en la calma i la comprensió, en la humilitat i la serenor, ens acosta a la autèntica llibertat.

© Albert Balada

28-09-2013   

divendres, 20 de setembre del 2013

Hi ha un lament...



Hi ha un lament en la vida humana, constant, roent, permanent:  la lluita per la supervivència, l’explotació de l’home per l’home, fins i tot de la manera més subtil, natura possiblement, però en realitat nogensmenys que fum, perquè l’esperança rau en la pressa de consciencia, en el convenciment de la nostra pròpia existència més enllà de l’esclavatge modern, i descobrir, com n’és de possible l’alliberament, aproximant el món físic al món espiritual i descobrir-hi els aprenentatges que ens aporta la situació i què es pot aportar a l’existència en la cerca d’un camí cap a la Llum, aquella terra promesa dels avantpassats; però no només la descripció i la prescripció suposa de fet el canvi, el canvi s’inicia en consciencia mateixa, en endevinar que no és una lluita del bé contra el mal, de la llum contra la foscor, senzillament es tracta d’amarrar fort la flama de l’existència contra l’escassa llum de la subtil presó.

© Albert Balada

20-09-2013

No es tracta d'una lluita senzilla...



No es tracta de la lluita senzilla contra el mal, encara que pugui semblar aquesta una fita absolutament lloable i enaltidora, el cert és que la nostra missió és assolir aital dimensió que aleshores el conflicte esdevé banal i fútil, doncs la essència del coneixement abandona la malsana i perversa relació, per esdevenir precisament Llum, a la que ha de retornar en el seu estadi natural el món, en algun moment de la seva llarga existència, omplint el buit, el res, per entrar en connexió amb la Llum de l’Univers.

És preferible, doncs, mentre ens trobem en aquest moment de creixement personal, si hem arribat a tenir consciencia que ho és, defugir tota batalla, allunyar-nos de tota vulgaritat i perversió, resistir-nos a formar part de la bordesa  en la que no pot ser present la Llum, si ho fem, haurem assolit una part de la nostra missió, i si a més som capaços d’abordar fites  que ens duguin a la Llum, aleshores haurem descobert el camí que mena a la transformació de tota foscor.  

© Albert Balada

20-09-2013

dimecres, 18 de setembre del 2013

Els problemes que hi ha en aquest món...



Els problemes que hi ha en aquest món poden ser manca de Llum? Probablement no puguem aconseguir a través de cap acció individual gran cosa, però la nostra aportació, per minsa que sigui en la recerca d’aquella Llum que ens il·lumina ha de servir, com una cadena que s’inicia i pot arribar fins als llocs més recòndits de la terra, aconseguint d’omplir aquell buit que hom detecta i  on endevina com a evident, doncs no hi ha propòsit més elevat que la cerca de la Llum i la seva transmissió, com una lluita infatigable i noble a l’hora per l’establiment del bé com a paradigma, vencedor per sobre de la foscor que plana sobre la humanitat mateixa, missió de la que ens cal prendre consciència, en el grat de descobrir-nos en aquest menester, el propòsit Universal: que la llum sigui feta i present, acte de bondat i bellesa tanmateix des de la nostra petitesa.   

© Albert Balada

18-09-2013

diumenge, 3 de febrer del 2013

Ajudar, curar, protegir...





Ajudar, curar i protegir als dèbils, en una lluita que pot semblar desigual, però que no ho és. La lluita en el sí de l’ànima humana neix amb ell i esdevé una constant que no ha deixat d’acompanyar a l’home al llarg dels segles, però la bondat també presenta determinades característiques que és repeteixen, així com el signe que esdevé símbol inesborrable de la cerca del que ajuda, del que cura, com del que protegeix, doncs en aquesta cerca la tríade esdevé la guia, el cercle no es tanca, però es perpetua més enllà del nostre propi coneixement...     

© Albert Balada
03-02-2013

A la fotografia el Pati del Museu del Louvre a París i la piràmide que hi dóna accés, dissenyada per l'arquitecte Ieoh Ming Pei i inaugurada l'any 1989. Té una alçària de 20,6 m. i un total de 673 panells de vidre laminat transparent dividits en 603 rombes i 70 triangles, amb un pes total de la estructura de 180 tones i una inclinació de les seves parets de 51º.

divendres, 1 de febrer del 2013

Niar...






Niar en el cor dels homes, en el sospir de l’ànima mentre aquesta es deixa dur per la candidesa del somni, esperar que remeni les entranyes de l’esser fins a arrelar, de manera que hom prengui consciència que només el respecte i el valor a les essències mateixes, aquelles que ens defineixen com a fills de Déu, són les que han de ser cultivades, aleshores és quan la feina encomanada resta acomplerta, mentre, la vigilància és obligada i la cura extrema, doncs la tendència natural de l’home, és precisament tota una altra, egoista com n’és de sí mateix, en lluita permanent amb el que s’hi oposa...


© Albert Balada
01-02-2013