divendres, 12 de juliol de 2013

Tot vesprant...



Llums i ombres


Tot vesprant quan el sol encara remuga,
La guitarra arrossega els dits fins a les notes sublims
Que pentinen, l’aire ofegós d’un estiu
Que començà ensopit, enrarit i tebi.

Els gemecs de les cordes enlairen sons
Que esdevenen poesia, mentre la paraula càndida
Voleia per entre el fumet de la pipa, pensant
Com de senzill és fer córrer l’aire
Per apaivagar la calima que fa pesar els peus...

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien
He comprat un paraigües barat...

Les cendres del que va ser voleien encara,
Tot aixecant formes i colors que no són,
Com no van ser, però s’arreceren, impenitents
I estèrils, a formar part del vent i caminar lluny.

Què ho fa que els temps sempre semblen repetir-se
Una i una altra vegada, encara que els actors
Tinguin rostres distints?

Potser la bugada no va ser prou neta,
El sabó, de vegades, no és prou
I és necessari tornar al sistema de la iaia:
Colpeja que colpejaràs contra la pedra,
Ara d’un costat, ara l’altra, i esbandir
Amb aigua clara i neta, vet aquí!

L’horitzó fineja bromes que s’anuncien,
He comprat un paraigües barat...


© Albert Balada
12-07-2013