dimecres, 10 de juliol de 2013

El gat és autèntic...


A la fotografia le meva gata "Dolça" ensenyorant-se del meu llit...

El gat és autèntic, no enganya, no gasta hipocresia, ni falsos somriures; quan no té res a dir o a esperar, apaga el seu rellotge vital i passeja per la riba del país de Morfeu, que li aporta més felicitat, potser molta més que no pas compartir l’escassetat de la mateixa amb els humans. Són sincers, et volen perquè et volen, com ets, sense additaments, sense necessitat de fer veure el que no ets, cosa tant pròpia de la humanitat sencera, i si no et volen, rara vegada si ets com cal,  t’ho fan saber, t’ho diuen clarament, sense mobbing ni bulling, ni altres punyetes post modernes dites en anglès d’anar per casa; perquè els gats són molt més savis que nosaltres,  i gaudeixen, si poden, de la millor vida que de vegades és ben senzilla,  i si no poden, també, doncs en el seu viure, sigui quin sigui, curt o llarg, han sabut descobrir que també hi ha vida, sense honors, sense mèrits, sense privilegis, sense paranoies diverses. Els gats són autèntics, a nosaltres ens costa més, però sempre és temps d’intentar-ho i aconseguir de ser, només i senzillament ser, com ells...   


© Albert Balada

10-07-2013