“Existeix, si més no, una veritat molt simple: el
naixement, el creixement i la mort constitueixen el cercle ferri en el que es
troba confinat tot allò humà i que cal sigui corregit. No hi hauria, aleshores,
res de més estrany en el fet que la filosofia grega, després d’haver assolit el
més elevat creixement amb Aristòtil, s’hagués marcit immediatament.
Però la mort dels herois és similar a la posta de sol i no
a l’esclat d’una granota que s’ha unflat. I, a més, el naixement, el creixement
i la mort, són representacions molt generals, molt vagues, en que tot s’hi pot
encabir, però on res és aprehès. La mort està ella mateixa preformada en allò
vivent; seria menester, aleshores, tant com la forma de la vida, captar aquesta
altra, segons la seva estructura, mitjançant el seu caràcter específic.” [1]
[1] Marx,
Karl. Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur. Ed. Ayuso.
Madrid. 1971. pag. 9
