Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comprensió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comprensió. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de desembre del 2013

El servei...


La fotografia és original de M Torrebella Nuria.

El servei al proïsme és un premi en ell mateix,  honora i santifica, com una recompensa, doncs lliurar-se al que està escrit, esdevenint cadena de transmissió, comporta defugir de l’egoisme per endinsar-nos en el sender de la comprensió, de la justícia, on esdevé el canvi profund on l’ànima creix i es reforça en el seu convenciment, sense cercar altra compensació, sense cercar altres honors, més que la senzilla i humil satisfacció que ens apodera i transforma.

© Albert Balada
14-12-2013    

divendres, 13 de desembre del 2013

Abans que el dia no es clogui...




Abans que el dia no es clogui, ens convé llegar i reflexionar , deixar que l’ànima apaivagui les ànsies, que la calma inundi els nostres sentits, i no és altra cosa que reomplir el cor del bé que ens fa indemnes, bé que acabem repartint al dia següent, potser perquè és important prendre consciència com n’és de transcendent la afabilitat, doncs en el seu conreu, rau també l’efecte que aquesta causa, però això no podria ser si primer no hem estat capaços de conrear l’alegria, l’afectivitat, la assertivitat, la comprensió, la empatia i els efectes benèfics que això representa en el nostre quefer diari i el que és més important, saber ser agraïts pels dons i els bens que rebem, fruit d’aquesta praxi,  perquè, en definitiva tot és causal, però res és casual.

L’agraïment és un signe d’humilitat, de sentida i profunda humilitat, a través del que es demostra la saviesa que se’ns demana, per la felicitat de créixer, doncs més enllà de les rutines, som capaços de temperar l’esperit i albirar la càlida sintonia de l’esforç  recompensat a través de la universal connexió que hem estat capaços d’establir, car la cerca constant i permanent que ens auto imposen resulta vana, fins que hom descobreix com la estima cap al dia que ens donat de viure i totes les seves circumstàncies és l’obsequi  més preuat del que hom pot gaudir.

© Albert Balada

13-12-2013       

dissabte, 7 de desembre del 2013

La saviesa i la voluntat...




La saviesa i la voluntat van de la mà, en tots nosaltres, en la comprensió d’allò que ens uneix a la Font de la vida, en el relat a través del qual som capaços d’ interioritzar la llum que flueix des del món espiritual superior fins al món espiritual en el que ens trobem immersos, encara amarats del món físic com estem. 

Transcendim, doncs, en el moment en què la nostra ànima és capaç de transformar-se d’aital manera, en la comprensió espiritual que ens nodreix, com qui alimenta el cos.  
  
© Albert Balada

07-12-2013

dilluns, 18 de novembre del 2013

No em seria fàcil...






No em seria fàcil d’escoltar determinades raons o arguments, o potser sí, tot depèn, doncs en la comprensió de les coses hi ha determinades circumstàncies casuals i causals que hi conflueixen, de manera que hi ha raons que escapen al món físic que poden resultar amb comprensions diferents, en funció de l’experiència personal, o fins i tot de la disposició d’ànim que hom pot tenir en un moment precís, cal dons esser molt curosos amb allò que escrivim, doncs no tothom ho percep d’igual manera, podent gestar, fins i tot, un resultat inesperat, distint al que hom pretén d’aconseguir.

De vegades, doncs, millor un silenci que una paraula, millor no parlar abans de penedir-te’n, no és coartar la teva llibertat, precisament en ella i per ella, i en el teu lliure albir, has de ser capaç de comprendre la complexitat social que ens envolta, i com fins i tot la raó més simple i senzilla esdevé quelcom de laberíntic, doncs aquell que llegeix, aquell que escolta no acostuma a recavar el parer de cap guia, de manera que es considera capaç de dilucidar-ho per ell mateix sense acceptar l’error en el que cau, condició humana per altra banda.

La prudència s’escau imprescindible, com actitud que s’ expressa en la opinió i en el parer, com en la escolta mateixa, per arribar a una sana comprensió del pensament, per arribar a una clara concreció de les idees, per arribar a entendre i acceptar, però també per a fer entendre i acceptar.

© Albert Balada
18-11-2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

El perdó és un acte complex...



El perdó és un acte complex, més enllà de la constricció, perquè en resulta d’un procés llarg d’introspecció i comprensió. Defugint tota venjança, i per tant defugint l’acció del mal, que espera a la nostra porta, inquiet; Defugint de la rancúnia i l’odi, elements que alimenten la foscor, que graten l’ànima fins a ferir-la; Defugint la manca de respecte cap a qui ens hagi agreujat, doncs en aquest respecte, apartem el mal definitivament del nostre cor.

No és menys cruel qui fa mal que aquell que no és capaç de perdonar en cap dels nivells anteriors, doncs en aquesta manca de capacitat esdevé la nostra pròpia debilitat i és com esdevenim aliment del mal, aliment de la foscor, ennegrim la nostra ànima.

Perdonar no significa deixar de reaccionar davant de tota acció, omissió o falta, sinó intentar de veure més enllà d’allò que estigui passant, d’allò que ens estigui passant, la manca de perdó, però, significa que aquelles accions, omissions o faltes, negativitat en definitiva, ens estan afectant i ens estan convertint en una persona distinta a com érem i com hauríem de ser, ens impedeix de ser aquells que hem de ser i aleshores, potser que ens plantegem si no hauríem de perdonar-nos a nosaltres mateixos.

Perdonar significa anular i sobrepassar, en definitiva, l’efecte del mal, significa una acció de llum, d’alliberament de la nostra condició física per esdevenir en connexió amb el món espiritual, amb l’Univers en tota la seva complexitat i harmonia, mantenint la puresa de la nostra ànima, per tant tan ràpidament com siguem capaços de resoldre els nostres errors més aviat retornarà la qualitat a les nostres vides perquè haurem fet una passa transcendent.


© Albert Balada
20-10-2013  

diumenge, 27 d’octubre del 2013

La compassió alimenta l'esperança...



La compassió alimenta l’esperança en la pròpia consciència, desperta el principi essencial que ens defineix com a essers socials, però alhora ens identifica en la nostra dimensió més profundament humana, la radicalitat espiritual i la comprensió mateixa que ens cal, no només cap al proïsme, sinó respecte de nosaltres mateixos, una aproximació a la nostra pròpia espiritualitat, a la connexió de les nostres ànimes, la major grandesa que hom pot esperar d’un mateix.

© Albert Balada
27-10-2013


divendres, 1 de febrer del 2013

Una cita: Anatole France





“...Ni defensava plets ni prenia cap part en les actuacions; no sabia res ni volia saber res; mai no es va rebel·lar contra la simpàtica limitació de la seva intel·ligència, i el seu afortunat instint l’induïa a mantenir-se dins de les seves curtes mires en lloc d’aspirar a una il·lusòria comprensió.”[1]


[1] Anatole France*. La rebel·lió dels àngels. Librodot, edicions digitals. Pag. 3

* Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, França 1844 - Tours 1924 ) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any1921.  va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus, l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquest li fou retirada a Zola.