Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patiment. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patiment. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2013

La nostra societat...



La nostra societat, en la que regna un aspre desig de luxe i riqueses, no comprèn el valor de la ciència, ni que aquesta forma part del seu patrimoni espiritual més preuat, ni que és la base de tots els progressos que faciliten la vida i alleugereixen el patiment. Avui en dia, ni els poders públics ni la generositat d’alguns individus donen als científics el suport i els mitjans necessaris per a dur a bon termini un treball eficaç (...) Les sagrades estances conegudes amb l’expressiu nom de laboratoris, exigeixen que es multipliquin i que es dotin”[1]



[1] Curie, Marie Escrits biogràfics, Volum 2 de El Mirall i la LLum..  Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. ISBN  9788493871741
   
Marie Salomea Sklodowska Curie, coneguda com Marie Curie (Varsòvia, Zarat de Polònia, 7 de novembre de 1867 - Passy, França, 4 de juliol de 1934), fou una química i física polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, fou, entre altres mèrits, la primera persona en rebre dos Premis Nobel en distintes especialitats, Física i Química, i la primera dona en ser professora a la Universitat de Paris.
                                           





dimarts, 28 d’agost del 2012

No t'aferris...


“No t’aferris al passat ni als records tristos; no reobris la ferida que ja va cicatritzar; no revisquis dolors ni patiments d’antic; el que ha passat, passat està! D’ara endavant, centra les teves energies en construir una vida nova, orientada a allò més alt i camina de front, sense mirar enrere; fes com el sol, que cada dia neix, sense pensar en la nit que ja és passada...”[1]


[1]”Minuto de Saviesa” compilat por C. Torres Pastorino. Ed. Sabedoria, Rio de Janeiro, Brasil 1960 (Traducció: Cecilia Prezioso), pag. 302

diumenge, 19 de febrer del 2012

La resposta és escoltar


És estrany pensar que tot el que tens cap en una bossa, però és bo de viatjar lleuger... Ha d’estar bé anar-se’n... Els amics al carrer és difícil de fer-los, però molt més difícil de perdre’ls... Estàs preparat, de veritat vols saber les respostes a les teves preguntes? La resposta és escoltar, l’amor és la resposta...

Has creat una realitat de l’amor basada en la por, però és la por la que necessitem per fer el que és correcte, per a ser bons i per a fer el bé? Tu has de ser qui has de marcar les pautes, i escoltant i en l’amor és on la pauta; aleshores t’ has de contestar una simple pregunta: què faria l’amor ara? I la resposta seria: viure la vida sense unes expectatives, sense uns resultats específics, i això no és altra cosa que la llibertat.

Estàs permanentment creant-te a tu mateix a partir de les decisions sobre les coses que t’apassionen i emocionen. Les teves preocupacions són, en realitat una activitat d’una ment que no entén la nostra connexió amb Déu...El patiment no té a veure amb els fets, sinó amb la reacció que nosaltres tenim davant d’ells, fruits de la nostra percepció de les coses...

És el moment d’acudir al teu espai reservat per a Déu, en la teva més secreta intimitat i això et proporcionarà la pau i la pau et proporciona a la vegada la possibilitat de poder entendre-ho tot i entendre que la única cosa que cal, que ens és precisa, és la de ser feliços, perquè Déu vol de nosaltres el que nosaltres mateixos volem de nosaltres mateixos, no ens hem de preocupar per existir, només ho hem de fer per allò que realment volem fer..., però hem de tenir present que si vols abundància per a tu mateix, també l’has d’aconseguir i proporcionar-la per als demés...No et sentis mai abandonat perquè sempre És amb tu, perquè no et put deixar perquè ets la Seva creació, el Seu producte i Ell mateix....[1]



[1] Apunts extrets de la pel·lícula Conversaciones con Dios (2007), dirigida per Stephen Simon. Basada en el llibre: Conversations with God: An Uncommon Dialogue de Neale Donald Walsch