Amb els meus amics i companys d’aventures al Centre de cultura contemporània de Pardinyes, l’Anabel Ramos i l’Enric Centeno (amb mi a la foto), vàrem presentar el certamen de les “Cartes de Desamor”.
No us parlaré d’aquest certamen literari, quines dades podeu trobar al a pàgina del CCCP, però donat que les bases de participació en el certamen m'impedeixen de concursar-hi, en tant que membre de la organització, utilitzo aquest blog per fer la meva personal i intransferible, com diria aquell "Carta".
Senzillament viure
Us vull parlar de les sensacions que es produeixen al llarg de la vida d’una persona, i que res tenen a veure amb el concepte amor entre dues persones (homo o hétero), tantes decepcions, alguna alegria, poques, que un s’emporta al llarg o al curt, segons com es miri, de la vida, on entres en contacte amb tantes persones i on acabes veient com moltes d’elles s’emporten el millor de tu, sense res a canvi, sí, sense res a canvi, per no parlar d’aquelles organitzacions que et xuclen la teva essència vital i per acabar, la majoria de les vegades, on nous vinguts o aprofitats acabem conquerint els mèrits.
En tot cas, també he de dir que la vida et porta experiències satisfactòries, i un bagatge que ningú no et pot robar, un bagatge que t’omple com a persona al servei de la societat mateixa i que va fent que les pàgines del teu llibre es vagin omplint una i una altra composant aquella al·legoria que representa, senzillament viure.
Curta, oi?
