Avui he tingut un dinar de treball, ben bé no se que era, però m’ha tensionat l’enteniment i cada cop estic més convençut de les teories de Panebianco aquelles que expliquen la transformació dels partits de masses en partits electorals professionals, en funció del deteriorament del model de l’organització interna, no m’ho cansaré d’explicar-ho, fruit, en essència de la ruptura de la tradició dialèctica en favor d’un compromís amb aprofitats i arribistes, com indica el professor italià,
Cada cop em cansa més i més aquest model caduc que reivindica formes que ja estan caducades en la gestió moderna dels partits polítics, en funció fonamentalment de la inexibilitat d’actuació a qui manté la seva relació vincular amb el partit, sigui quina sigui l’adscripció ideològica d’aquest.
M’amenacen amb repetir-ne, no sisplau!! Us imagineu si tota aquesta energia malbaratada es destinés a bones accions.....?
