diumenge, 24 de setembre de 2006

El sistema Tapperware o el descobriment tardà de la Sociometria

La gran innovació de les darreres campanyes polítiques, fonamentalment a llatinoamèrica i ara aplicades aquí, consisteix a "vendre" als candidats mitjançant el que se s'anomena el "sistema Tupperware" que rep el nom de la companyia americana que va iniciar un revolucionari mètode de vendes, sense comercials contractats ni botigues ni franquícies, tot a través de col·laboradors amics que organitzaven trobades tertúlies al voltant dels productes que la companyia comercialitza encara. Aquesta fórmula també ha estat utilitzada per Avon y per Amway, tot i que aquesta darrera companyia de productes de neteja l'ha prostituït al generar una estructura piramidal.

Imitant el mecanisme de la venda directa inventat per la Tupperware, els aspirants son convidats per algun militant a reunions de no més de vint persones. Aquesta experiència de micropolítica va de la mà d'una tanda de missatges dirigits a l'electorat propi a l'aliè, a partir d'una anàlisi detallada del districte.

Aquesta fórmula a més té un procés comunicatiu invers com representa el recollir ímputs del que s'anomena "el carrer", és a dir de persones no vinculades a la bombolla intel·lectual que configuren els partits polítics, per a poder rebre missatges no mediatitzats pels continguts ideològics que dia a dia prefiguren els partits i reparteixen d'una o altra manera.

Aquesta ha estat una aposta fonamentada essencialment per les direccions de les campanyes polítiques dels partits a partir de la mercadotècnia; La sociologia i els seus estudis aplicats, fa anys que han treballat mètodes similars i eficients sota el paraigües d'una nova disciplina la sociometria, que si ve cercant altres determinacions els seus objectius:
  1. Conèixer el nivell d’acceptació d'una idea o una persona en un grup determinat
  2. Avaluar el grau de cohesió al voltant d'aquesta idea o persona entre els membres d'un grup.
  3. Localitzar als individu i les idees més refusades i més valorades (determinant a la vegada líders potencials).
  4. Localitzar al subjecte aïllat tipus.
  5. Comprovar les conseqüències de la aplicabilitat d'idees i persones.
  6. Verificar el grau d'acceptació en definitiva del projecte en qüestió.


De moment ja veieu la mercadotècnia mana. Llàstima, perquè la política és alguna cosa més, penso jo, a partir dels paràmetres ideològics i de l'estudi de la societat i l'estat, per a poder fer aplicables determinats paradigmes i transformar si cal la societat.