divendres, 15 de setembre del 2006

Ofen qui pot, no pas qui vol!



Avui de nou he reprès la tertúlia de Lleida TV, amb nous companys de tertúlia, com ja m’havia anunciat feia algun temps l'amic en Santi Roig, coordinador del canal televisiu del grup Segre i conductor del programa que emet la televisió de Lleida cada dia a partir de les 22:00, amb una hora de durada, i un total de més de 80 tertulians.

Els nous companys, l’Enric Montaña, arquitecte, Regidor del Partit Popular a la Paeria de Lleida i al que coneixia perquè tenim un amic comú; Marta Alòs, escriptora, Regidora de Convergència i Unió a la Paeria de Lleida; i M. Àngels Cabasses, Vicedegana de la Facultat de Dret de la UdL i Secretària d’organització d’ERC a Lleida, un grup consistent i amb força contingut polític.

La primera de les tertúlies ha estat intensa, com no podia ser d’altra manera, amb una cordialitat exquisida, trencada només pel comentari que només pot correspondre a la ignorància de determinades persones respecte de la formació universitària. Marta Alòs que ha fet una defensa a ultrança de la posició respecte del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, se m’ha llençat a la jugular, després de fer jo la meva exposició d’acord amb el que heu pogut llegir en aquest diari, amb un argument, això: ignorant. Afirma “tu pots ser politòleg però advocat no, què no ho ets”.

Certament, no s’equivoca, però és clar, en la seva ignorància, no sóc advocat, però ignora i sé que redundo, que un politòleg, sempre en funció és clar del Pla d’estudis de la corresponent universitat, ha estudiat, com és el meu cas: Dret Civil, Dret Administratiu, Dret Laboral i Dret Polític i Constitucional, entre d’altres disciplines que no ve ara al cas, però és que a més jo tinc una formació addicional en Dret Local ( en sóc màster) i m’he format en algunes matèries de Dret a banda de la meva titulació, que ja abasta una part de tercer Grau, com ara el Dret canònic que és el que fa el cas, o sia que: ofèn aquell/a qui pot no pas aquell/a què vol!.

En tot cas, un plaer de ser contertuli amb tots tres, donat que l'educació i el respecte han de ser norma, al menys per a mi, que no tinc una urgència imperant d'obtenir cap escó i el meu nivell d'adrenalina no és tant alt.