divendres, 1 de setembre de 2006

A la recerca de la Catalunya real


Ha calgut sacsejar les consciències i recupera l'essència del patriotisme ben entès per a comprendre que el país no podia viure en la ficció. En les properes eleccions legislatives els ciutadans i les ciutadans d'aquest petit país definiran el model de govern que volen, bé de fet per a ser sincers definiran quina volen que sigui la composició parlamentària de la que haurà de sortir del govern que de fet haurà de desenvolupar el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, al que alguns volen batejar com a Estatut de Miravet, per les trobades auspiciades per Pasqual Maragall, però que per sort crec que li podem dir Estatut de la Ciutadella, que és on veritablement neix.

Sacsejar les consciències deia per a comprendre que el model d'elits heretat de la segona república ja no ens és vàlid i que cal optar per noves fórmules per a fer política, la ciutadania ens les demanda, perquè si valorem els quadres de variable ideològica, quin estudi realitza mes a mes el Centre d'Investigacions Sociològiques, veurem com el 90% de la ciutadania es situa dins de l'espectre 3/6, és a dir des de el centre esquerra, passant pel centre, fins al centre dreta. Obvi és també un lleuger escorament cap al centre dreta, fruit, si més no del nivell de vida que ha igualat la renda per capita francesa i s'aproxima a velocitat de creuer a la germànica, el que ens indica la propensió, la tendència si voleu a l'instint conservador de les coses, no pas en clau politològica, en clau de realitat quotidiana, que és en definitiva el que la gent entén.

Cal que tothom es posi les piles, com vulgarment es diu, per a començar a valorar tots aquells aspectes que de veritat preocupen als nostres conciutadans i establir noves vies, noves fórmules de contacte i de gestió, si s'escau un nou model d'administració, en l'àmbit de la Ciència que la desenvolupa.

El principi fonamental: defugir de mites, defugir les llegendes que envolen la gestió de la res pública i enfortir aquest sentiment patriòtic que ens ha d'evitar d'establir greuges, d'establir posicions de força ultramuntanes més pròpies del segle XIX.