dimarts, 12 de setembre de 2006

Pensar en la ciutadania


El concepte identitari la recerca de la nació al marge dels individus que la conformen és una estratègia que molts cops ha sortit malament, i ho paguen precisament els individus que conformen aquell grup adscrit a una natio.

De records en tenim ven presents a la història contemporània i val fer una referència més explícita, però enllà ens queda el record. Una a una les persones esdevenen part d’un tot que a la vegada s’estructura en organitzacions que faciliten la dinamització d’una estructura social que es dota d’instruments i agents que configuren una xarxa relacional que ens aporta un valor afegit, és cert, però en la mateixa mesura que aquesta xarxa s’inter-relaciona amb d’altres xarxes de similars característiques conformant en realitat una gran xarxa global.

Aposta pel benestar de les persones, respondre als problemes que es plantegen dia a dia, resoldre una post-modernitat que ens be donada per les revolucions tecnològiques que s’ha produït i que es produiran, desenvolupar al màxim els corpus legislatius que nosaltres mateixos ens atorguem i fer de la nostra existència un nou “new deal”, aquest ha de ser el principal repte que hauria d’assumir un govern.

Marejar la perdiu amb raonaments identitaris sobre el que som o el que no som és una discussió estèril i inútil, si els problemes de la gent no els resolem, si el dia a dia: treball, seguretat, educació, sanitat, infrastructures, etc., per això ara és l’hora dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que haurien de ser agents actius i reivindicar les polítiques que es mereixen, les que fan falta, les que calen.