dilluns, 4 de setembre de 2006

Feu tot el posible per a ser feliços.


Remenant papers vells, he trobat una joia, la còpia d'un document, document original que data del 1692, trobat a l'església de Sant Pau de Bàltimore, aleshores encara colònia britànica; és un text (escrit originàriament en castellà), per a reflexionar-hi, i del que malgrat la data en que va ser escrit, encara té, al meu parer, tota la seva vigència i us en recomano una lectura pausada, atenta i personalitzada, possiblement en algun dels seus paràgrafs us hi trobeu reflectits/des, diu així:

“Marxa plàcidament entre el soroll i la presa i recorda la pau del silenci. Conserva dins del possible i sense claudicar, una bona relació amb totes les persones. Parla la teva veritat amb claredat i mesura; i escolta als altres, fins i tot a l'obtús i l'ignorant, els també tenen la seva història. Evita les persones sorolloses i agressives, elles constitueixen vexacions per a l'esperit. Si et compares amb d' altres pots convertir-te en vanitós, mordaç i desagradable; sempre hi haurà persones millors o pitjors que tu. Gaudeix del que hagis aconseguit tant com dels teus projectes. Conserva sempre l'interès en la teva pròpia professió, però amb humilitat; és una possessió real en els canviants hades del temps. Actua amb prudència en els negocis doncs el mon n'és ple d'ardits, però que aquesta realitat no el cegui davant la virtut i l'honestedat; moltes persones son grans idealistes i a qualsevol lloc la vida n'és plena d'actes heroics. Sigui's tu mateix. Sobre tot, no fingeixis afecte ni siguis pessimista respecte de l'amor, doncs davant de l'aridesa i el desencant, l'amor és perenne com ho és l'herba..... Accepta cordialment el pas dels anys, renunciant airosament a allò que vas aconseguir en la teva joventut: Rècia criança de l'esperit per a protegir-te d'un brusc dissort. I no et torbis amb les fantasies. Molts temors naixen de la fatiga i la soledat. Dins d'una disciplina edificant sigues benèvol amb tu mateix. Tu ets una criatura de l'univers, no inferior als arbres i les estreles. Tu tens els dret de ser aquí. I encara que sigui o no clar davant dels teus ulls, no ho ha dubtes sobre el desenvolupament de l'univers d'acord amb allò que cal ser. Per tant, cal que et mantinguis en pau amb Déu, en qualsevulla forma en que tu concebeixis la seva existència i qualsevol quin sigui el teu treball i quines siguin les teves aspiracions en la estrident confusió de la vida, viu en pau amb la teva ànima. Amb tota la farsa, els tràfecs i els somnis esmicolats, el món és encara bonic en molts aspectes. Cuida't i fes tot el possible per a ser feliç!”