dijous, 28 de setembre de 2006

Aniversari blogger, expansió del virus democràtic.



La Diputada al Congrés per Barcelona, Lourdes Muñoz, aquella que ens va relatar pas a pas la seva estança a New Orleans i ens permeté conèixer de primera mà les seves vivències, la realitat incontestable de la desídia governamental en el suport als necessitats, als més necessitats, aquells i aquelles que són en definitiva a qui acaba afectant sempre qualsevulla catàstrofe; aquella, deia, m'ha recordat que avui fa el seu primer aniversari blogger, a mi se m’havia passat el meu, un 06 de juliol de 2005, farà la setmana vinent 1 anys i tres mesos iniciava aquest fràgil camí en la línia quasi epistolar a través del procés telemàtic de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, ho recordo bé: “Pobre Paris!” contra la globalització liberal o la liberalització de la globalització.

Avui, quan sembla que els bloggers catalans, hem consolidat el sistema com ja ho van fer els francesos, tot i que encara a alguns/es els fa por ser oberts als seus conciutadans, als que alguns representen, per altra banda, comença ja a ser objecte d’estudi el fenomen blogaire que té una absoluta influència, ho sé sobre els fets quotidians, sobre el desenvolupament de les coses.

Lourdes Muñoz, escrivia fa uns dies al “Periodista Digital”, una ampla reflexió sobre el bloggarisme, sota el títol: “blogs, comunicación política, los blogs como una herramienta de acción política”, reflexió sobre el que és i el que representa el blog en el context de la transmissió del missatge polític: transmetre, amplificar, mostra, explicar, escoltar i interactuar. Et felicito Lourdes per les teves absolutament científiques observacions i està bé que ens recordis que fem “anys” que vol dir: experiència.

Això em fa reflexionar, sobre el que alguna vegada he criticat i que he intentat explicar en alguna trobada, com és la llunyania de la rel política lleidatana de la modernitat, sí l'estar amarada d'aquell localisme que s’assembla més a la carrincloneria que defineix el nostre particular “savoir faire”; ho hem vist en la inauguració de la Fira, algun dels discursos era més popi d’un meeting que no del nivell institucional de qui l’oferia o de l’auditori aquí es dirigia, és que ni amb AVE ni amb Aeroport deixarem de ser això que som, on no?

En tot cas brindo per tots aquells i aquelles que fan una aposta decidida per veure el món de la política com un procés de millora de la societat amb sacrificis personals fins i tot, per a poder reconèixer en nosaltres algun valor afegit que aportar a aquesta lluita ferotge que és el món de la política, la escenificació electoral, gens llunyana de la selva del món dels negocis, del mercat, i fer del bloggerime un procés víric que aporti frescor i dinamisme.

A tu i a mi, Lourdes, per molts anys, ia totes i a tots aquells que m'han honorat amb la seva visita que ja són prop de 15.000: gràcies, molte gràcies per saberme llegit!!!