diumenge, 4 de març de 2007

Si




En Rudyard Kipling (1.865-1.936) va escriure un poema que ens parla de com afrontar la vida, avui he llegit al blog de J.A. Baron, un post molt sensible, "que parlin els poetes" en allò referent a la República, a la segona república, segurament més pensat en allò que ens fa iguals, en allò que ens fa lliures, en allò que ens fa fraternals, en allò que ens agermana. Aquest meu post amb l'ajuda de Kipling, va dedicat als libanesos que entenen que en l'esforç de la universilització dels valors, de la construcció de la piràmide perfecta com la seva fita en la vida, no pas amb altres ambicions més mundanes, és on hi ha el gaudi del ser humà.




Si pots estar ferm, quan al teu voltant
tothom s'ofusca i ofèn la teva fermesa;
si quan dubten tots i tu creus en el teu valor
i al mateix temps saps perdonar la seva tebiesa;
si pots esperar i al teu afany posar brides,
o blanc de mentides esgrimir la veritat,
o essent odiat a l'odi no deixar cabuda
i ni enaltir teu judici i ni ostentar la teva bondat;
si somnies però el somni no esdevé el teu rei,
si penses i en pensar no menystens els teus ardors;
si el triomf o el desastre no t'imposen la seva llei,
i els tractes per igual que a dos impostors;
si pots suportar que la teva frase sincera
sigui trampa de necis en boca de malvats,
o mirar estripada la teva adorada quimera
i tornar a forjar-la amb útils esbocinats...
...si pots mantenir en la ruda baralla
alerta el pensament i el múscul tiba
per utilitzar-los quan tot sigui flaquesa
menys la voluntat que et diu "endavant";
si entre la turba dones a la virtut abric,
si, caminant amb reis, de l'orgull has triomfat,
si no poden ferir-te ni amic ni enemic;
si ets bo amb tots però no massa,
si pots omplir els preciosos minuts
amb seixanta segons de brau combat,
teva és la terra i tots els seus fruits cobdiciats,
i el que és més important: seràs home, fill meu!