dissabte, 3 de març de 2007

Una reflexió de coneixences i una cita.



Fa poc vaig conèixer un expert en Camilo José Cela i en Bécquer; mai he tingut una especial simpatia per determinats filòlegs, només em va caure simpàtic, en el seu moment i per la seva vessant sociolingüística, en Miquel Pueyo, encara recordo, seguts, al palau de vidre, entrevistant a Patrícia Highmith, era una altra cosa, d’ell vaig aprendre la comunicació no verbal, aquella que ara tant predica el bellvisenc Sebastià Serrano.

Vaig conèixer, deia, un filòleg, que hores d’ara no us sabria dir si entenia o no de comunicació, jo crec que no, com de la resta tampoc, era més aviat maldestre en tot i amb tics proto-feixistes, malgrat li agradés Becquer o Cela, de fet el primer va fer una nit a Bellver de Cerdanya i el fred li va glassar el cor i Cela, ve, ja sabeu que es copiava a ell mateix els discursos, ja se sap el Nòbel trastoca.


Dons parlant del filòleg en qüestió , dir que lamento, i molt, d’haver-lo conegut de més a prop, tot i que tinguem coneixences comunes, perquè, com deia Francis Bacon a qui recentment he descobert, : és molt difícil fer compatibles la política i la moral, en el seu cas concret.