dimecres, 28 de març de 2007

Crònica electoral XLIII: El mercat de les rebaixes



Parlen els manuals a l’ús en màrqueting electoral, la venda dels candidats electorals, en paraules clares, que la oferta d’elements simbòlics fàcils d’entendre és clau. De fet això ens porta de vegades a veure com els candidats s’engresquen en ofertes que difícilment es podran acomplir. Això és el que ha succeït recentment, el candidat de l’oposició nacionalista a la Paeria de Lleida oferia Internet gratuït a totes les llars, segurament fidel seguidor de l’operació Al-Pi , o de la gestió d’una o vàries pàgines Web que coneix i de determinades pressions a institucions locals. Segurament aquells i aquelles que paguem puntual i religiosament les “taxes” de telefonia i connexió a la xarxa podríem al•lucinar i dir: guaita, quina oferta més temptadora”, és clar darrera si amaga que no hi ha res, i un dia els assessors s’han aixecat, seguint aquell manual i han dit, oferta, quina podem fer, dons aquella.

Un rotatiu de Lleida posava dilluns en portada dues contraposicions evidents, una primera pedra d’uns escola bressol i l’oferta del nacionalista, segurament ho feien per igualar figures, però el cert és que una és un fet i l’altra és una proposta que només és realitzable, com bé ha dit Montse Mínguez, si convertim l’ajuntament de Lleida en una operadora d’Internet.

Potser si que cal treballar per anular o minvar la bretxa tecnològica que es pot produïr en el teixit social, però cal enganyar, no hi han ara per ara altres prioritats socials més perentòries?.