dimecres, 28 de març de 2007

Crònica electoral XLII: Equilibri, pole position i la tercera E




24 hores abans de la proclamació de la llista electoral socialista, el rotatiu Segre ja filtra el contingut de la mateixa, és un fet inevitable perquè hi ha múltiples fonts malgrat la petició de discreció i els periodistes ho saben, el que no quita però que qualsevol assemblea sigui sobirana i això no representi un menys preu a la decisió darrera dels militants que en el PSC son, com deia el propi Àngel Ros, els accionistes de l’empresa que té, per imperatiu constitucional, l’obligació de canalitzar una determinada interpretació ideològica de l’estat de la qüestió (com diu una amiga meva, els politòlegs tendim a complicar el llenguatge especialment!).


El cert és que l’equilibri, i no parlo en sentit de gènere, `ho faig en el sentit genèric del terme on equilibri significa la distribució ben ponderada de les coses, segons ens deia Fabra, fa de la proposta socialista, que serà sotmesa demà a la consideració de la militància, que surti a la carrera electoral en “pole position”, per utilitzar una terminologia esportiva que ve al cas perquè és en això en el que s’ha convertit el model de controvèrsia electoral.

És ben segur que cercar una determinada ponderació, al marge de la que imposa la recentment aprovada Llei d’igualtat i la reforma que suposa de l’article 44 de la Llei Orgànica de règim electoral General, no és gens fàcil i ho dèiem amb l’alcalde Ros tot esmorzant recentment, però l’exercici de racionalitat i creació d’equips ha de ser el principi que imperi en tota formulació de la gestió en la que jo sempre he parlat de les dues “E”: eficàcia i eficiència, però on ens manca una tercera “E”: l'equip, la "E", ben trobada i que resulta indispensable per a poder consolidar les dues primeres, en definitiva i també la voluntat de treball, el compromís i l'estima.