dissabte, 14 de novembre de 2009

Poema a la vida


En els espais de l’ànima transita l’home menut,

despullat de presència i sentiment,

vagant per les immensitats etèries

a la recerca,

de la seva pròpia clemència,

del seu propi perdó,

emmirallat en un passat inexistent,

en un futur que mai no albira,

mentre el present

ja és ahir,

i l’ara,

deixa d’existir pausadament

quan sospira agònica

l’existència.


Més enllà de la desesperança,

l’ànima de vegades

es confon

amb la consciència

i ens tentineja l’orella

amb aquell xiulet,

permanent,

del cap de la vella estació

en l’andana de la vida,

movent amunt i avall

la bandera vermella,

que assenyala,

el moment de la partença,

un cop rere l’altra,

d’un tren rere l’altre,

en direcció

cap a ves a saber on,

en quin moment,

en quin instant...


Mentre,

s’esborra, difuminant-se,

en la memòria escassa

dels detalls

que ens subjecten

al camí de ferro.



© Albert Balada

Lleida, 14-11-09