divendres, 8 de març de 2013

Una cita: Pere Casaldàliga





“Deixa la Cúria, Pere”


Deixa la Cúria, Pere,
Desmunta el sanedrí i les muralles,
ordena que tots els pergamins impecables siguin sacsejats
per les paraules de vida i amor.
Anem al jardí de les plantacions de bananes,
revestits i de nit, a qualsevol risc,
que allí el Mestre sua la sang dels pobres.
La túnica és aquesta carn humil desfigurada,
tants crits de canalla sense resposta,
és memòria brodada dels morts anònims.
Legió de mercenaris assetjant la frontera de l’alba naixent
i Cèsar els beneeix des de la seva arrogància.
En un recipient net, Pilat es renta, legalista i covard.
El poble es a penes “la resta”,
un vestigi d’esperança
Que ningú El deixi sol entre els guàrdies i els prínceps.
Es l’hora de suar amb la seva agonia,
Es l’hora de beure la copa dels pobres
I aixecar la Creu, nua de certeses
I trencar la construcció – llei i segell – de la tomba romana
i l’alba
la Pasqua.
Digueu, digueu-nos a tots
que segueixen amb una força indestructible,
la gruta de Belem,
les benaurances
i la prova de l’amor fet aliment.
No et trasbalsis més!
Com l’estimes,
estima’ns a nosaltres,
simplement
d’ igual a igual, germà.
Dóna’ns, amb els seus somriures, les seves llàgrimes noves,
el peix de l’alegria,
el pa de la paraula
les roses de les brases...
...la claredat de l’horitzó lliure,
el mar de Galilea, ecumènicament obert al món.


(original protuguès; traducció catalana revisada pel mateix autor)
[1]


[1] Casaldàliga, Pere*. Poema de Pere Casaldåliga amb motiu de la renúncia de Benet XVI, sotstitulat: De Pere de l'Araguaia per a Pere de Roma.

 

*(Balsareny 1928)  Ordenat sacerdot i Bisbe, en la actualitat jubilat, continua residint enllà on havia triat, amb els més pobres, a Sao Felix al Brasil i treballant pels seus.