La fotografia és original de Llorenç Melgosa
No hem de menystenir el destinar
temps a la calma, a la meditació, a la contemplació, a l’assossegament de l’ànima
i l’esperit algun cop cada setmana, doncs
aquest recés d’espiritualitat, permet que ens imbuïm d’una certa
elevació des del món físic al món espiritual, i alhora inundar-nos d’una
energia re equilibradora que d’altra manera
no seria possible d’obtenir.
En el cessament de tota activitat
mundana, ens centraríem, doncs, en allò interior, en la nostra ànima, que també
necessita la cura adequada, en aquesta connectivitat amb el nostre jo interior,
lluny de tot esclavatge.
Seriem més enllà de la condició de
l’auto ajuda, seriem en aquella actitud en
la que reposa el testimoni de la nostra pròpia experiència transmutada,
en el control de les nostres emocions, en una sincronia perfecta que resideix
en el procés harmònic que hom hauria iniciat, dins del que hom podria
descobrir, tanmateix, aspectes que encara ens caldria treballar en el nostre
perfeccionament constant, en el nostre desenvolupament.
Reflexió, meditació,
contemplació, calma, assossegament, signifiquen un interval, un lapse, gran o
petit en el temps i en l’espai , una mena de sanejament mental que ens permet
aquella desconnexió necessària amb el món físic, que ens hauria de permetre gaudir, per exemple,
del sentit total de la natura que ens envolta, una petita mostra del Tot
universal, en aspectes més enllà dels visuals, més enllà de tota determinació
física, on podríem apreciar, fins i tot, un estat de coneixement creixent en comunió
amb aquella realitat exterior que se’ns presenta des de la seva simplicitat i
alhora des de la complexa realitat de la que en formem part, sense pors ni
incerteses, establint-hi una relació profunda amb la Font de tota bondat.
© Albert Balada
02-11-2013
.jpg)
