dilluns, 16 de desembre de 2013

Entro en un joc...



Entro en un joc que em provoca la Concepció Bellet, en el que em toca de parlar d’un pintor, el que m’assigna és en Gustave Courbet, el fácil hauria estat de recorrer a la seva obra més coneguda i predicada: “l’orígen del món”, una obra que té en comandita el Museu d’Orsay a Paris, però no vull presentar una obra tant coneguda i opto per “El taller del pintor” datada el 1855, un oli sobre tela de 361 x 598 cm, que també es conserva al d´Orsay, París.

Per a descriure aquesta obra, és bo de conèixer el que ens diu Beatriz Aragonés, Licenciada en Història de l’Art, qui ens analitza la obra[1] com “un paisatge realista, rodejat de personatges, alguns d’ells fins i tot identificable”, com ara el propi autor; però la millor descripció és la que en fa el propi autor, coms ens recorda Aragonés, qui en una carta[2] dirigida en la tardor de 1848 a Jules François Felix Fleury-Husson, escriptor i crític d’art, amic de Courbet i partidari del realisme pictòric, relata: “És la historia moral i física del meu taller, és la societat enllà en lo més alt, enllà en lo més baix, en una paraula, és la meva manera de veure la societat, en els seus interessos i les seves passions”.

Així doncs, tenim clar que l’artista pretén amb la seva obra “retratar” el context polític, artístic i cultural; Gustave Courbet (1819-1877)[3], qui va arribar a oferir una mostra paral·lela a la Exposició Universal de Paris, en no ser inicialment admès al saló de 1955, només ho seria en el posterior al suprimir-se la figura del jurat. Activista de la Revolució de 1848, en el context de la revolució industrial, va participar, després, en l’efímer govern de la Comuna de París de 1871.

© Albert Balada
Crític d'Art membre d'ACCA i AICA
16-12-2013