dissabte, 28 de desembre de 2013

El temps...




EL TEMPS [1]

No més incerta de tan vehement
la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rere el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.

És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.

L' entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.





[1] Martí i Pol, Miquel, poema “El Temps” del “Llibre d'absències” . Edicions 62. Barcelona. 2011