dijous, 19 d’abril del 2007

Crònica electoral XLIX: La crida de Toulouse, recuperar els valors.


Prenez-là monsieur le président, on vous donne la rose, notre symbole; la seule expression de la liberté, l’égalité et la fraternité que l’on vient a défendre ensemble. (diàleg inventat per l'autor d'aquest blog). Fotografía que em cedeixen els companys de e-militants PSF

Certament Royal, Ségolène Royal, la candidata del PSF és una autèntica Dama, en obsequiar al president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, que li ha fet costat a Toulouse, uns versos del poeta de la generació del 27, Federico Garcia Lorca, versos que en francès sonen absolutament revolucionaris i que diuen:

"un jour viendra, un jour d'épaule nue où les gens s'aimeront, un jour comme un oiseau sur la plus haute branche".

com també en català


Un dia vindrà, vindrà un dia espatlles nues on la gent s’estimarà, un dia com un ocell en la més alta branca.

Només una economista llicenciada en Ciència política i administració a l’École Nationale d’Administration, nº 1 de la seva promoció, la Voltaire, per davant de Villepin i del seu propi company, Hollande, és a dir una dona de les ciències socials qui pot tenir aquesta sensibilitat, qui a més pot ser la nova president de la V República francesa, acompanyada pel seu homòleg Rodríguez Zapatero, un autèntic descobriment pel socialisme espanyol y les crítiques de la dreta recalcitrant demostren la seva vàlua, posada ara al servei de la victòria dels ideals retrobats per part dels socialistes francesos, en el que ha estat nomenada la "crida de Toulouse".