La felicitat...

La fotografia és original de Montse Esteba

La felicitat, pot ser un estat emocional, però també un ideal, lluny de la simple acceptació que no ha de significar, però, imperfecció de les nostres percepcions, perquè la natura humana i la espiritualitat no són oposats, però si que haurien de quedar lluny de mera auto contemplació, de l ‘egoisme, per descobrir-nos en allò que des del cor se’ns diu. Serà doncs en funció de com ens definim a nosaltres mateixos i les nostres vides, com serem capaços d’acomplir la fita, sense interferències ni pertorbacions vanes.

© Albert Balada

31-12-2013

Com les grans obres...

Com les grans obres, els sentiments profunds declaren sempre més d’allò que diuen conscientment. La constància d’un moviment o d’una repulsió en una ànima es torna a trobar en els hàbits de fer o de pensar i té conseqüències que l’ànima mateixa ignora. Els grans sentiments passegen en ells en el seu univers, esplèndid o miserable. Il·luminen amb  la seva passió un món exclusiu en el que tornen a encontrar el seu clima. Hi ha un univers de l’enveja, de la ambició, de l’egoisme o de la generositat. Un univers, és a dir, una metafísica i una actitud espiritual. El que és cert dels sentiments ja especialitzats ho serà encara més de les emocions tan indeterminades en la seva base, a la vegada tan confuses i tan “certes”, tan llunyanes i tan “presents” com poder ser les que ens produeix lo bell o suscita lo absurd. [1]

---

[1] Camús, Albert*. El mite de Sísif, Els murs absurds. Editions Gallimard, París, 1951. Editorial Losada, S. A., Buenos Aires, 1953. Alianza Editorial, S. A., Madrid, 1951, 1983, 1985. Pag. 8. ISBN: 84-206-1841-1

(7-11-1913/4-1-1960) fou un novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista francès nat a Argèlia. En la seva variada obra desenvolupà un humanisme fundat en la consciència del absurd de la condició humana. Entre les seves obres destaquen: L’estranger, La pesta, Un home rebel i La caiguda entre d’altres.

L'egoisme...

L'egoisme representa una de les xacres que envaeixen l'essència humana, desperta vanitats i egos que es subjecten, la major part de les vegades, a valors materials, inútils i fútils que regalimen les vides. Defugir-lo comporta una actitud de sacrifici que es veu compensada, sens dubte, per la correcció que significa en un context social...

© Albert Balada

19-10-2013

«Malgrat que el món és encara lamentablement marcat per “focus de tensió i contraposició provocats per la creixent desigualtat entre rics i pobres, però el predomini d’una mentalitat egoista i individualista, que s’expressa també en un capitalisme financer no regulat”, així com per distintes formes de terrorisme i criminalitat, estic persuadit que “les nombroses iniciatives de pau que enriqueixen el món testimonien la vocació innata de la humanitat cap a la pau. El desig de pau és una aspiració essencial de cada home, i coincideix en certa manera amb el desig d’una vida humana plena, feliç i aconseguida... L’home està fet per a la pau, que és un do de déu. Tot això m’ha portat a inspirar-me per a aquest missatge en les paraules del Crist: “Benaventurats els que treballen per la pau, perquè serà anomenats fills de Déu” (Mt5,9)»[1]

---

[1] Homilia de SS Benet XVI a la Basílica Vaticana l’1 de gener de 2013.