Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ambició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ambició. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de novembre del 2013

Com les grans obres...



Com les grans obres, els sentiments profunds declaren sempre més d’allò que diuen conscientment. La constància d’un moviment o d’una repulsió en una ànima es torna a trobar en els hàbits de fer o de pensar i té conseqüències que l’ànima mateixa ignora. Els grans sentiments passegen en ells en el seu univers, esplèndid o miserable. Il·luminen amb  la seva passió un món exclusiu en el que tornen a encontrar el seu clima. Hi ha un univers de l’enveja, de la ambició, de l’egoisme o de la generositat. Un univers, és a dir, una metafísica i una actitud espiritual. El que és cert dels sentiments ja especialitzats ho serà encara més de les emocions tan indeterminades en la seva base, a la vegada tan confuses i tan “certes”, tan llunyanes i tan “presents” com poder ser les que ens produeix lo bell o suscita lo absurd. [1]





[1] Camús, Albert*. El mite de Sísif, Els murs absurds. Editions Gallimard, París, 1951. Editorial Losada, S. A., Buenos Aires, 1953. Alianza Editorial, S. A., Madrid, 1951, 1983, 1985. Pag. 8. ISBN: 84-206-1841-1

(7-11-1913/4-1-1960) fou un novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista francès nat a Argèlia. En la seva variada obra desenvolupà un humanisme fundat en la consciència del absurd de la condició humana. Entre les seves obres destaquen: L’estranger, La pesta, Un home rebel i La caiguda entre d’altres.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Una cita: Sir Charles Spencer Chaplin





"... Hannah, m’escoltes?, on sigui que siguis, alça els ulls, Hannah, els núvols s’allunyen, el sol està naixent, anem sortint de les tenebres cap a la llum, caminem cap a un món nou, un món de bondat, en el que els homes s’enlairaran per damunt de l’odi, de l’ambició i de la brutalitat... Alça els ulls Hannah! A l’ànima dels homes li han estat donades ales, i a la fi està començant a volar, està volant cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança, cap al futur, un gloriós futur que et pertany a tu, a mi, a tots... Alça els ulls Hannah! Alça els ulls! ... "[1] [2]





[1] (complement del monòleg de Charles Chaplin a El Gran Dictador; a la fotografia l'actriu Paulette Gauddard (Whitestone Landing, Long Island, Nova York, 3 de juny de 1911 - Ronco sopra Ascona, Suïssa, 23 d'abril de 1990), lactriu nord-americana que intrepretava el personatge d'Hannah)

[2] Anotació: Hannah (de l'hebreu חנה, de tant en tant també transliterat com Chana o Hannah) és l'esposa de Elcanà s'esmenta en els llibres de Samuel . D'acord amb la Bíblia hebrea era la mare de Samuel La paraula hebrea "Hannah" té molts significats i interpretacions, amb el més comú és el significat hebreu antic de la "gràcia" o "a favor / Ell (Déu) m'ha fet", així com interpretacions més contemporànies de la "bellesa" i " passió ".


dissabte, 27 d’octubre del 2007

El somni de Cassandra, l'homenatge d'Allen a Eurípides


Descobrir com un autor, com un escriptor i director com Woody Allen, es recrea en els principis de la mitologia grega, emociona quan ho descobreixes; fins i tot el títol fa referència a Cassandra (Κασσάνδρα), "la que enreda als homes", que dóna nom a la pel·lícula i al vaixell protagonista estàtic dels esdeveniments al principi i al final de l'obra, i fa referència als principis mateixos que van ser presents en les tragèdies gregues, en les obres també d' Esquilo, Sòfocles i Eurípides.

Els valors, els principis, la participació dels déus en el devenir dels homes, el fatalisme, l’atzar, l’ambició, l’odi, la mort, l’amor, el sexe i el teatre mateix com un homenatge que l’autor fa a la influencia europea en la seva obra; Allen ens diu tot un seguit de missatges que si estem atents podem anar descobrint al llarg de l’obra que conclou la trilogia britànica de l’autor, trilogia amb la que ens vol recordar especialment a Eurípides autor de "Medea", una obra que és citada, també, al llarg del film, i que n'estic convençut ho planteja com un homenatge al escriptor grec, però també a ell mateix i com en Medea, Woddy Allen ens presenta en "El somni de Cassandra", un final inesperat i abrupte amb el que clou la pel·lícula.

Una obra en la que cal conèixer una mica d’Allen, però també una mica del que representa per a ell la cultura, la grega, a la que admira des de la seva perspectiva nord-americana, un plaer per als sentits, us ho ben asseguro.