Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expressió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris expressió. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’octubre del 2013

La tendresa ens identifica, la generositat neix...



La fotografia és original de Montse Esteba


La tendresa ens identifica un matís de l’ànima, de difícil expressió si hom no comprèn el veritable sentit del concepte, com ara la seva connexió amb el sentit que això implica en la nostra vida, nogensmenys que reconèixer el valor de la senzillesa en les actituds i alhora el valor que això aporta a les nostres dinàmiques, de manera que si entendrim els cors, més enllà, però d’actituds servils i postulats dèbils, sabrem comprendre al proïsme en la seva pròpia dimensió, com a nosaltres mateixos, ens sabrem conscients de la nostra pròpia existència, del sentiment de pertinença a la Creació mateixa, comprenent tanmateix el nostre paper en aquest món físic des de la nostra espiritualitat manifesta.      

La Generositat neix del batec del cor mateix, perquè no és cap acte fútil, ans al contrari, inunda, transmuta, colpeja totes les muralles que son aixecades, perquè una actitud generosa representa apostar per reconèixer-nos a nosaltres mateixos en el proïsme i en aquesta posició davant del món, descobrir-nos l’existència mateixa, en els seus valors, com en els seus principis.
   
© Albert Balada

26-10-2013

dilluns, 23 de setembre del 2013

El retorn...



El retorn a les nostres essències més íntimes, en la descoberta del nostre ”jo” en connexió amb la Divinitat, se’ns ofereix com un camí de canvi, de recuperació de la nostra expressió del bé, despullant tota via que ens enfosqueixi en el nostre devenir de les possibilitats d’èxit; és aleshores quan hom pren consciència que no és penediment el que ens cal, sinó el reconeixement d’aquella pròpia realitat que defuig l’anècdota per esdevenir categoria, i amb ella també esdevenir generosos amb el que tenim, doncs malgrat l’esforç res no ens arriba si no és per aquella connexió i per tant ens cal ser justos i comprensius car només som estris en el desenvolupament del que és i del que ha de ser, de tal manera com hem d’interactuar amb l’energia creadora per a ser-ne traça que plani sobre el món i l’impregni.

© Albert Balada

23-09-2013

dissabte, 21 de setembre del 2013

Escoltant...




La fotografia és original de Montse Esteba

Escoltant, més enllà de les paraules i del sentit que hom hi descobreix al llenguatge i la seva expressió, trobarem l’essència mateixa del significat, hi podem descobrir el dolor social, el dolor individual que nia en cada persona i potser la transmissió d’aquest dolor ens arribi de manera indirecta, la interpretació acurada de la consciència amagada ens pot arribar a fer comprendre moltes de les actituds de les persones, molta de l’actitud del cos social, és aleshores quan la expressió de la compassió esdevé primordial en l’enteniment del proïsme, de manera que, més enllà de convencions, hom pot reconduir sentiments diversos de la foscor malsana a la Llum vivificadora i guaridora, perquè l’ànima connecta amb aquella ànima que pateix, encara que no siguin costat per costat, a la cerca de la unió universal i esmenant pertorbacions en la essència mateixa de l’esser...   

© Albert Balada

21-09-2013

dissabte, 2 de març del 2013

La condició humana vesteix...





La condició humana vesteix, si més no, tot un seguit de ítems, entre ells la concepció de l’espai i el temps com a instruments de transcendència, d’encaix en un univers complex; maldestre, també intenta d’aconseguir a través de l’expressió i per tant, en la prefiguració de l’art, en la essència comunicativa, un motiu per a dimensionar aquella pròpia condició que esdevé amb el pas de les centúries una vívida expressió del retrat de la relació de l’esser humà amb la seva condició social, amb la seva consciència col·lectiva que esdevé alhora una i múltiple, crítica i acrítica, essencial i  dispersa tanmateix com una recreació cada cop més efímera de l’ànima immanentment captiva en la creativa, ara, de principis d’un mil·lenni que se’ns ofereix gairebé translúcid, fosc, complex en aquest trànsit des de la revolució tecnològica cap a una nova expressió del que és el context gregari o la pròpia individualitat.

L’encaix de l’art, doncs, refereix els dubtes de la transició des de la postmodernitat cap a una nova contemporaneïtat i en aquests dubtes l’acoblament empíric en la ductilitat de nous instruments de comunicació artística, més enllà de les tradicions que s’han vingut definint, una reflexió en definitiva que s’incardina en el trànsit que la pròpia societat experimenta de la mà d’aquells instruments que es defineixen i alhora tendeix a la construcció de nous conceptes, noves propostes, transgressores de vegades, continuistes d’altres, que ens demanden a  les diferents disciplines, també, noves consideracions estètiques, nous valors, nous esquemes d’anàlisi i de reflexió.

© Albert Balada
Sinopsi de la comunicació a la I Conferència Internacional: Cartografia, crítica de l’art i visualitat en la era de lo global. Noves metodologies, conceptes i enfocs analítics de la Universitat de Barcelona.   
Abril de 2013