Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fascinació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fascinació. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de desembre del 2013

Gaudir...




La fotografia és original de la meva bona amiga Montse Esteba

Gaudir de la contemplació, del silenci, la introspecció suposa poder albirar aquella llum que lluenteja d’ entre els arbres del bosc, llum que abraça tota la natura, també a nosaltres, com una carícia que l’Univers ens dóna si som capaços de percebre-la, atents com estem a d’altres circumstàncies que ens distreuen l’enteniment.

Només obrint la ment, podrem destriar, alliberar-nos i convèncer-nos del valor de l’existència i les veritables regles que se’n desprenen, més enllà de les humanes, i comprendrem el món real, fascinats i sorpresos per tota cèl•lula de vida...

©Albert Balada
02-12-2013 


dijous, 30 de maig del 2013

La vida et dóna algunes sorpreses...


La vida et dóna algunes sorpreses, ja m’hi vaig acostumant, però qui m’ho havia de dir que en un d’aquells recessos previs a l’entrar a l’aula, una alumna em demanés permís per regalar-me un llibre que havia publicat al 2008; ja em direu demanar-me permís...! Jo feia poc que havia perdut a la meva “cendreta” una mig siamesa que ens havia acompanyat durant gairebé 12 anys.

Era lògica la seva petició, no tothom entén la íntima relació que s’estableix amb un gat, entenent els seus signes, el seu llenguatge, el seu misteri però imagino que va saber interpretar la meva tristesa, i si més no, que acceptaria el regal, i és clar que sí!, de manera unes classes més enllà, no gaires, em va obsequiar amb el llibre, que és en realitat una declaració d’amor als gats, on la seva reflexió final, no me’n puc estar de copiar-la aquí, com un homenatge a ella, la meva alumna, la Maria José Cortina, però també a la meva gata, que és en el seu Orient etern, i que tanta estima ens va donar i a la que tant vaig plorar; diu l’autora:

“ Aquest món enigmàtic i fascinant dels gats, estimar-los, observar-los, acaronar-los, fa que em senti profundament unida al misteri de la vida, a aquella vida que emergeix amb força de les entranyes de la terra, i que ens regala la meravellosa riquesa d’una natura a la que mols mirem amb passió i respecte, convidant-nos a compartir la nostra vida amb esser d’altra espècia i a gaudir de l’immens plaer que dóna el descobrir els diferents llenguatges de l’amor”[1]     


© Albert Balada
28-05-2013




[1] Cortina, Maria José. “La gata bajo la luna”. Ed. El Clavell. Premià de Mar. 2008

La Cendreta (acs)