Gaudir...

La fotografia és original de la meva bona amiga Montse Esteba

Gaudir de la contemplació, del silenci, la introspecció suposa poder albirar aquella llum que lluenteja d’ entre els arbres del bosc, llum que abraça tota la natura, també a nosaltres, com una carícia que l’Univers ens dóna si som capaços de percebre-la, atents com estem a d’altres circumstàncies que ens distreuen l’enteniment.

Només obrint la ment, podrem destriar, alliberar-nos i convèncer-nos del valor de l’existència i les veritables regles que se’n desprenen, més enllà de les humanes, i comprendrem el món real, fascinats i sorpresos per tota cèl•lula de vida...

©Albert Balada

02-12-2013 

Els paisatges

La fotografia és original de Jibstudios.

Els paisatges de la vida se’ns dibuixen pas a pas, tot fent descripcions de sensacions que ens omplen, cridant l’atenció de detalls que potser mai són tinguts en compte, una perspectiva complerta que oculta tota una experiència que se’ns articula al llarg del temps; ens cal doncs saber gaudir de l’experiència, sense ingenuïtats ni fent aflorar problemes que, de fet, no existeixen més que en les nostres convencions mundanes.

Algú va dir que la “humilitat, avui en dia, ha quedat orfe” , ben encertada afirmació, car ens hem transferit de les confidències íntimes, la calma i la introspecció, a les consignes, com si aquesta transformació cultural tingues la consistència necessària que ens ha de permetre avançar, també, en el nostre propi reconeixement; aquí hi descobrim un dels errors de la modernitat, doncs és en la exercici de les formes preestablertes, com recreem el paisatge, com dibuixem una via que difícilment ens ajuda a créixer, ans al contrari, ens encadena, lluny d’alliberar-nos i gaudir.

©Albert Balada
02-12-2013 

Els moments...

Paret del convent de Jonqueres i campanar de l'Església de Sant Miquel de Barcelona

Els moments de calma i introspecció, de reflexió necessària, se’ns resulten imprescindibles en la complexitat de tot plegat.

És amarant els sentiments, que demanen tot just de ser gestionats en la descoberta de nous escenaris, de noves formes, de noves perspectives més enllà, com hom pot retrobar-se el jo, però també a l'altri en el camí de la vida i de la Llum, camí de recerca i aprenentatge...

© Albert Balada

27-11-2013

Agios Giorgios

Refugi dels llops, la muntanya de lycabitos, creada mitològicament per Athenea, ens ofereix una perspectiva vivífica de la ciutat d’Atenes, però la transcendència de pujar a peu els 908 peus d’alçària de la muntanya t’ofereix la església de Sant Jordi, Agios Giorgios (Άγιος Γεώργιος), un santuari on aquella llum tèbia que es dibuixa sobre les espelmes enclavades en sorra et convida a la reflexió i a la introspecció...

Un matí de tardor...

De vegades els somnis ens porten mentre estem desperts, a descobrir els detalls de la mateixa vida, de la vida mateixa, que manta vegades ens resten ocults al món dels mortals; gaudir del passeig com altres vegades he descrit ja en aquest blog, descobrir unes talles romàniques, com aquelles que feia anys que reposaven repenjades als passadissos d’una sala de reunions d’un ajuntament que no cal citar; descobrir, deiam autèntiques obres d’art, malbaratades segurament per ments ignorants.

Passejar, deia, ens permet també, si en som conscients, de gaudir dels detalls, aquells que et pot oferir un marché à puce, però també de descobrir en la gent, en els seus rostres, en els seus pensaments, en les seves mirades, aquella realitat que de vegades a alguns pot escapar-se’ns.

Quan el sol de tardor malda per escalfar i et fa una carícia, te n’adones com n’és de fràgil la vida en veure els arbres com perden les fulles; perquè toca, a ells els toca l’introspecció, esperar a la primavera per a tornar a ser ufanosos. Potser saber que de vegades el silenci, com el que faran els arbres, és el millor dels recursos, també en política, on s’acostumen a dir tantes tonteries…!, només cal obrir els diaris…..