dijous, 2 de novembre de 2006

Empat tècnic.

S’han acomplert les meves previsions de l’empat tècnic que anunciava sobre un supòsit de resultats a cavall dels de 2003 i de 1999. Havia menystingut, per això l’efecte, menor, però efecte a la fi, del Partido de la Ciutadania, que és com un instrument de laboratori, com ho he descrit avui a la tertúlia de Segre Ràdio que modera la Mariví Chacón, on els ideòlegs “treballen” per la FAES, fundació ideològica del Partit Popular, i alhora elaboren un discurs d'un determinat progresisme, per aquesta fórmula que la meva contertuliana Marta Alós ha volgut comparar amb el populisme Lerrouxista, com tampoc l'efecte pervers de l'abstenció que en aquest cas és sobrevinguda, prop d'un 6% que incideix obviament en el resultat final. La perversió del sistema només es soluciona assumint el vot obligatori, perquè no és de rebut que l'abstencionista passiu sigui qui resolgui un resultat electoral.

És cert, el partit que menys castigat ha estat per l’abstenció ha estat Convergència i Unió i per tant la seva pèrdua d’aproximadament cent mil vots ha estat menor que la que ha patit el Partit dels Socialistes, de prop de dos-cents cinquanta mil, el que ha fet que consolidés un vot fidel, tot i que, a sensu intern no es deuen mostrar gaire satisfets, no ja perquè les enquestes no ho encertin, que és allò normal, sinó perquè n’estic convençut, les previsions i/o els desitjos de CiU haurien estat segurament d’obtenir una xifra que superés la línia psicològica dels 50 diputats, les dades però no ens ho apuntaven.

La situació, una aproximació a un model conjuntura molt pròxim al que va tenir recentment la RFA, tot i que el procés de gestió de les aliances, malgrat han començat a ben segur abans i tot del procés electoral, no ens tancarà fins ben tard les incògnites certes sobre qui estarà en disposició de formar govern, si CiU que només té dues possibilitats o fer front sobiranista amb ERC o pacte d’Estat amb el PSC ó el PSC fent front d’esquerres amb ERC i ICV o el pacte d’Estat amb CiU, resultat obvi que aquests són els efectes d'un empat tècnic pronosticat.

A Lleida, una correcció a la simplificació de la lectura que en fa la premsa dels resultats, CiU és qui acaba perdent més vots i per tant la gran perjudicada per l’abstenció, però els vots que es perden pel PSC i que li fan perdre un diputat, raons del model, de vegades perversd'Hondt, difícilment han anat a parar a ICV que és qui obté un nou diputat, el números no casen; de fet, el que si es pot afirmar en una primera anàlisi és que mentre que la resta de partits perd capacitat mobilitzadora, ICV, tot i la sobrietat de la campanya, aconsegueix un efecte contrari. En tot cas felicitar, malgré tout, al meu amic Francesc Pané per l’acta que obtindrà, com ja ho he fet aquest matí també a la tertúlia.