dissabte, 18 de novembre de 2006

Imaginer, c'est quoi?



No, no vull fer referència al Beatlee Lenon amb el seu “Imagine”, vull prendre-li una frase a la meva amiga Ségolène Royal, la nova candidata dels socialistes francesos, perquè ens serveix al nostre país, porta l’empremta dels politòlegs d’esquerra, si és que pot haver-hi politòlegs de dreta! (és clar que si, només faltaria)

Diu la Ségolène que cal invitar als francesos a imaginar una nova França, nosaltres també ho hem de fer, un nou país una nova Catalunya, sota el paraigua de les tres virtuts teologals: la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Però diu encara més aquesta francesa que vaig conèixer en la conferència política del PSOE, ara fa alguns mesos, quan hi vaig assistir com a delegat del PSC; diu la Royal que la solidaritat, la fraternitat com m’agrada dir-ho a mi, tot recordant els constructors de catedrals, està per construir, “incardinar una ambició econòmicament dinàmica i socialment solidària”.

A mesura que recordo el que va dir ahir als mitjans, i havent sentit cantar a Lleida al Moustaki, se m’ennuvolen els ulls amb llàgrimes d’entusiasme, quan diu “el món ha canviat, França ha canviat (hi podem posar perfectament Catalunya i/o Espanya), aleshores la política ha de canviar”, jo crec que ho estem fent amb dos lideratges nous, el de José Luís i el del Pepe (i perquè no puc utilitzar familiarismes en un blog?)

Em venen ganes d’obrir les finestres i cridar, a la tardor, al vent i al fred, aquella paraula tant maca que recreava George ahir a l’auditori, la Llibertat, que cal acaronar permanentment, perquè quina frase més gran, i sí també les frases fan contingut, són necessàries, perquè fan política i la gent, el ciutadà de peu les entén, quan ens diu que “estem guiats tots plegats per una causa que és més forta que nosaltres mateixos”.

Una història d’amor la que viu la Ségolène Royal, però la que vivim, la que hem de viure tots plegats en l’aixopluga del triangle i la rosa.