dimarts, 28 de novembre de 2006

Essència republicana a la Constitució de 1.978


Tot just ahir estava treballant amb un amic sobre un antic text de teoria política de J.A. Casanova, ara que s'acompleixen 28 anys de l' aprovació del text constitucional vigent, i en el text podia recordar el model de relació republicana en l’establiment del model federatiu de la constitució espanyola de 1.978. Certament molts autors coincideixen en veure-hi el referent als antecedents republicans de 1.873 i 1.931, malgrat l’immobilisme de determinades posicions doctrinals i/o la reinterpretació de la història que en fa uns sector molt concret de la doctrina, en especial a l’entorn del filopopular Pío Moa.

El cert és que malgrat que hi va haver una convenció generalment assumida, fins i tot per part de les forces d’esquerra, com ara el socialistes i els comunistes convenció que establia que per tenir que contemplar una transició “tranquil•la”, es feia “necessari” el manteniment de la línia monàrquica per consolidar una fràgil democràcia sotmesa a soroll de sabres i sotanes.


Cert és que la constitució feia còpia d’altres models europeus que buidava de poder al monarca, atorgant-li una posició de representació protocol•lària i poca cosa mes, perquè el comandament de les forces armades que supeditat al poder civil que en nom de govern s’atorga al ministre de defensa. Tot i així el reglament de protocol reial fa una concessió a la figura de la consort (també a la resta de la nissaga) del monarca que rep el títol de Reina, quan realment no li correspondria i hauríem de parlar d’ella com això consort del Rei i ni tan sols reina consort, bé en tot cas el que es fruit d’un pacte d’estat no ha de ser subjecte de qüestió i no ho faré.

Deia al principi que molts autors i reconeixen el perfil republicà al nostre text constitucional, fins al punt que se li atorga l’eufemisme de considerar al règim o sistema que se’n deriva com de república coronada, per tot un seguits d’imputs, el model federal o quasi federal de l’estat, el reconeixement de la realitat plurinacional, de la realitat plurilingüística, del model institucional, pel llenguatge, etc.


En un moment en que la realitat sociològica ens situa en un paradigma en el que les realitats identitàries superen al del tradicional de l’Estat - Nació, des del perfil local fins al perfil més internacionalista, això no fa més que refermar determinats preceptes utòpics del republicanisme clàssic que també es veu definit en molts dels programes electorals en els diferents comicis, malgrat no es citi expressament que o fa més que resituar en un perfil d’anacronisme a la institució consensuada en un moment determinat, però continuarà essent-ho en el futur?