dilluns, 20 de novembre de 2006

El color i la pell



Llegeixo l’article en la pàgina de tancament del diari Segre de Lleida de la meva amiga la Regidora de CiU Marta Alòs. Traspua aquell sentiment, equivocat, al meu entendre, que ha estat traslladant la federació nacionalista a la ciutadania una mena de cop d’estat de les esquerres l’1N.

Segurament lo del sistema parlamentari, lo de la democràcia representativa, lo de no ser un sistema presidencialista, no ho tenen ben entès, i plantegen ara canvis que no van plantejar en més de dos dècades. El cert és que si algú fa abstencionistes és el discurs catastrofista, molt pròxim al que el Partit Popular ha tingut permanentment respecte dels resultats del 14-M, de la federació nacionalista, intentant confondre a la ciutadania, en no dir que com a força amb més diputats ha estat incapaç de formar govern, aleshores en un sistema com el nostre, no tant diferent de la resta de democràcies del món, no els hi queda més opció que la lleial oposició.

Encara en la òrbita de la federació nacionalista, la Diputacio desperta la vida de l’eix comercial de Lleida amb els seus nous colors llampants, una cosa evident per a tots el vianants i fins i tot justificable que se’n faci ressò la premsa, ara el que no és de rebut és obrir les pàgines dels diaris amb una plana publicitària que anuncia que la façana de la Diputacio ha canviat de color, i és clar amb diners públics, els mitjans segurament contents però les arques de l’ens cada cop més buides i al centre de la plana, com no podria ser d’altra manera la fotografia del president en lloc de la dels obrers que han contribuït a aquest canvi de color.



Per acabar fer referència a dues darreres valoracions ben diferents d'un mateix fet, mentre el diari Segre feia referència a l'absència de "monsieur" Magre en una diada dels "Vallverdú", com la d'enguany, i certament tenien raó, ens faltava en Jaume, valgue'm déu que sí!, per la seva banda, el diari La Mañana és preguntava, en nom dels assistents al concert, quina era la cançó traduïda al català. Era "Hiroshima" amics meus, eus açí la lletra original:

Hiroshima

Par la colombe et l'olivier
Par la détresse du prisonnier
Par l'enfant qui n'y est pour rien

Peut-être viendra-t-elle demain

Avec les mots de tous les jours
Avec les gestes de l'amour
Avec la peur avec la faim

Peut-être viendra-t-elle demain

Par tous ceux qui sont déjà morts
Par tous ceux qui vivent encore
Par ceux qui voudraient vivre enfin

Peut-être viendra-t-elle demain

Avec les faibles avec les forts
Avec tous ceux qui sont d'accord
Ne seraient-ils que quelques-uns

Peut-être viendra-t-elle demain

Par tous les rêves piétinés
Par l'espérance abandonnée
A Hiroshima ou plus loin
Peut-être viendra-t-elle demain

A Hiroshima ou plus loin
Peut-être viendra-t-elle demain

A Hiroshima ou plus loin
Peut-être viendra-t-elle demain

LA PAIX