diumenge, 12 de novembre de 2006

¡Un análisis político, con perdón!

Una setmana, intensa, cansada, però d’alt contingut polític que vaig acabar ahir divendres amb una reunió amb companys, on les valoracions en positiu obrien la porta a una disposició general, a un entusiasme engrescador, només un “sempre que” serveixi d’alguna cosa. De fet aquest és el recel general de la ciutadania cap als polítics.

Avui sentia un programa de televisió i ho reflectia clarament, la desconfiança dels ciutadans cap als discursos polítics. Ja recordo, es tractava d’uns cursos de maleït màrqueting per a polítics, si, els ensenyaven a vendre Coca-Cola, el problema és que la política és gestió per una banda i per l’altra sentiments, de debò, no els que es poden ensenyar, difícilment un polític pot aprendre allò que li hauria de dictar el seu cor i la seva consciència.

Per acabar un rebel va intentar rebentar la reunió, amb mals “modos”, les males formes, segurament instruït per ves a saber qui amb ves a saber quines malèvoles intencions, algú em va dir que vaig treure el miura que porto dins; una cosa tinc clara em repugnen aquells que callaven amb la dictadura i ara pretenen gestionar la democràcia.

En tot cas la conclusió és clara, recuperar els missatges, aquells que porten sentiment i fer-los arribar a la gent, que és ni mes ni menys que com nosaltres, aquelles tres utopies que van servir als que van prendre La Bastille: Lliberat, Igualtat, Fraternitat, els tres lemes de la construcció universal, els deu manaments del socialisme democràtic, no socialdemocràcia com alguns incorrectament fan referència, malgrat aquells que només hi veuen un lloc per medrar i/o manar.

Fantàstica la valoració política que llegeixo de l’escriptora i amiga Empar Moliner, publicada avui a la edició catalana de El País: “Un análisis político, con perdón”, una sàtira burlesca però on hi podem veure les interlínies de la política molt ben trobades per l’Empar a la que des d’aquí felicito i a qui li còpio el títol per obrir aquest post.