dimarts, 13 de novembre de 2007

Malgré tout


Quan hom descobreix que tot és més senzill, malgrat ser devot de Guillem d’Ockam, hom veu que la dignitat de vegades, potser només de vegades, no és el més important per molta gent que se n’ha ventat de fer-ne paradigma de la seva existència, descobreixes, poc sorprès que de vegades, també, qui volia alliçonar-te ha fet una cercle destacat en el seu entorn i veus que no és or el que brilla.

Potser si que caldria que tots tornéssim de tant en tant a rellegir, per exemple els exemples que Saint Exhupery ens va donar, com qui no vol la cosa, uns missatges per a nen, que no som altra cos que nosaltres mateixos, sabent-ne que l’important seria, potser saber que allò que hem de fer és regar una mica cada dia aquella planta meravellosa que és la sinceritat, la realitat per descobrir que el món és quelcom de diferent del que imaginaven els utòpics, però també allò que no volien els somniadors, i que aquí estem per canviar-lo sense caure en reduccionismes ni en l’apologia de la simplificació, si de la senzillesa però no del simplisme.

En tot cas saber que sempre hi ha quelcom de positiu que ens aporta el destí, la fatalitat a la nostra vida, potser saber-te escoltat i llegit de lluny, potser conèixer que cal imaginar en la distància per descobrir les realitats presents, en tot cas el principi sempre serà que no cal fer massa tall amb la navalla per trobar la carn de la poma, o no?