diumenge, 24 de febrer de 2008

Liberté

"A les meves llibretes escolars, al meu pupitre i en els arbres, en la sorra, en la neu, jo escric el teu nom. A totes les pàgines llegides, en totes les pàgines blanques, pedra, sang, paper o cendra. Jo escric el teu nom. En les imatges daurades, a les armes dels guerrers, a la corona dels reis. Jo escric el teu nom. A la jungla com al desert, als nius, a les emboscades, en els ecos de la meva infantesa. Jo escric el teu nom. En les meravelles de les nits, sobre el pa blanc de cada dia, en les estacions enamorades. Jo escric el teu nom. Sobre els draps blaus, a l’estany on el sol lluenteja humit, en el llac on viu la lluna. Jo escric el teu nom. Sobre els camps a l’horitzó, a les ales dels ocells i en el molí de les ombres. Jo escric el teu nom. Sobre cada sospir de l’aurora, en el mar amb els vaixells, en la muntanya desafiant. Jo escric el teu nom. A l’escuma dels núvols, en el suor de les tempestes, sobre la pluja menuda i fina, sobre el vitrall de les sorpreses, en els llavis amatents, ben a sota del silenci. Jo escric el teu nom. En els meus refugis destruïts, sobre els meus fars esclafats, sobre els murs del meu enuig. Jo escric el teu nom. En l’absència sense desig, en la solitud nua, sobre els sons de la mort. Jo escric el teu nom. En la salut revinguda, en el risc desaparegut, sens esperança ni record. Jo escric el teu nom. I pel poder d’un mot, jo recomenço la meva vida, he nascut per conèixer-te, com per nomenar-te: llibertat.”[1]


[1] Éluard, Paul. “Poésies et vérités”. Ed. Minuit. París 1942. Traduït per Albert Balada de la versió en francès.