dilluns, 12 de maig de 2008

Sense sentit


Tenen raó aquells que afirmen que de vegades tot plegat és un sense sentit, i el seny que cal posar-hi estranya i acaba enrarint-t’ho tot. Mentre planeja la insistència sobre l’antiga Birmània en la manca de garanties democràtiques del sistema, com si un sistema sustentat en la por i la dominació, i per tant basat en la lògica de la desigualtat i la legitimació del poder en pogués oferir de garanties d’aquest tipus; això té capficats als observadors, però cap intent d’ingerència humanitària, potser l’absència d’armes de destrucció massiva no ho fa necessari als ulls de la política internacional, o la posició geoestratègica, de moment, ja és la que li pertoca en l’equilibri centre - perifèria, mentre tant i com sempre, pateixen sempre els mateixos.