El diccionari de la RAE conté 142 referències en l’avenç de la seva 23ena edició en lo relatiu a l’expressió que he utilitzat com a titular, i ho he fet conscient de la multiplicitat de significats en funció del context de la paraula emprada, perquè quan escric aquest article tres notícies mereixen aquest titular amb significats diferents.
Informe preliminar del Consell d’Estat sobre la Reforma constitucional
I la pregunta és: calia ara, en plena efervescència de negociació política sobre la proposta de reforma estatutària per a Catalunya, emetre aquest informe? Evidentment no, ni és necessari ni oportú aquest informe ara, però "a la oportunidad la pintan calva" diuen els castellans, i en un moment en el que es posa en qüestió no ja la dimensió de la reforma estatutària, sinó quin era l’Estat que van dissenyar els pares de la Constitució, i no em refereixo a la contraposició Estatut/Constitució, sinó a la interpretació segada i limitada que alguns en fan, ara, del model d’Estat del que ens vàrem dotar l’any 1.978.
El preliminar del Consell d’Estat no ve més que a refrendar aquesta interpretació restrictiva, doncs vol esbiaixar i recomana el reduccionisme en el que en podríem dir l’estructura política fonamental, quan la Constitució reconeix diferents identitats, en el context d’Espanya, el que alguns consideren la definició de la via del federalisme asimètric, a l’establir: Nacionalitats i regions, on les nacionalitats (terme que equival directa i planament al terme nació) reben un reconeixement del seu fet històric i una vinculació explícita amb el procés federal endegat, tot proposant el Consell la reducció terminològica a “comunitats”, que suposa també un reduccionisme tàctic.
Tampoc es compren el model bicameral que els pares de la Constitució proposàvem i que ara, sàviament el Consell proposa en el preliminar, és a dir, modificar tot preveient un atorgament de potestat legislativa pròpia a la cambra alta, quan la tendència general està en considerar aquesta cambra no una cambra de segona lectura, model obsolet, ni una cambra paral•lela, sinó una cambra que assoleixi la seva funció territorial, definida explícitament a la Constitució vigent, on s’han de dirimir en l’àmbit de lo polític aquelles qüestions de conflicte territorial, de manera que no acabi sent la resolució judicial la que dirimeixi el que cal fer, com deia, en l’àmbit de lo polític.
El Referèndum de Rajoy i Tejero
Les tècniques i estratègies de comunicació política, estableixen en el seus manuals a l’ús que el polític opositor ha de sortir com sigui als mitjans, Rajoy, alumne avantatjat, fa una proposta cada dia, encara que es contradigui amb alguna que ja va fer. La gent no té memòria, diuen també els manuals, i justament qui va ser l’impulsor d’evitar la generalització dels referèndums, quan era al govern, ara demana que l’Estatut català sigui refrendat, no ja pels catalans, que és a qui correspon d’acord amb que estableix el corpus constitucional, sinó per tots els espanyols, o també el recurs previ de constitucionalitat que afectaria a la reforma Estatutària i que tant, segons el PP, caldria frenar i fer una reforma prèvia de la Constitució.
Podria ser una proposta aconstitucional, alegal, però en definitiva en línia amb el que li toca fer a qui frisa per tornar a ser al govern, per ai las, curiosament la segona de les qüestions, la del recurs previ de constitucionalitat, coincideix “oportunament” amb la que ens és proposat ara, també, pel Consell d’Estat, però també ho ha estat per algú que ha passat a la història d’Espanya, no precisament per les seves actituds democràtiques, ans al contrari, m’estic referint al colpista del “todos al suelo”, sí, a Tejero, ho heu endevinat, malgrat tan Aceves com Zaplana se’n vulguin desmarcar, de Tejero.
Les eleccions convocades per l’Autoritat Nacional Palestina, han representat un gir en la situació a la zona i quan l’escrutini ha estat acomplert s’ha pogut visualitzar l’autèntic atzucac provocat. Després de 20 anys sota lideratge dels grups propers a Al-Fatah, Hammas aconsegueix el que algun diari ha titulat com “el triomf d’Ala”, sota guiatge del Moviment de Resistència Islàmica.
Ha estat un resultat democràtic que haurà de ser analitzat en detall, per valorar-ne les conseqüències, però també el futur de les relacions Israelopalestines, és a dir del sorgiment d’un nou escenari polític a la zona, escenari visible i palpable segons alguns analistes que han seguit el desenvolupament de la segona intifada a partir de l’any 2000.
El problema sorgeix ara en el manteniment de l’estructura de l’ANP, sustentada fonamentalment amb fluxos internacionals el principal dels quals correspon a la Unió Europea, tot i que aquest triomf dels islamistes, anunciat, predit, malgrat tot, agafa a bona part dels interlocutors per sorpresa i la valoració de la qüestió en funció de a quin costat de la barrera es troba cadascun , ara cobra vida en la composició final del parlament palestí on Hammas tindrà 76 dels 132 escons, un 57,57% dels mateixos, i com a detall significatiu el 50% dels de circumscripció única i aquesta és la voluntat popular en uns comicis que han estat valorat com a nets per la comissària europea d’exteriors.
