Les Ciències socials ens exigeixen una racionalitat que de vegades no es dóna en la vida real. Cal valorar les coses amb una perspectiva adequada i alhora, medir aquesta perspectiva amb paràmetres evolutius, per quantificar-ne els fets i determinar les variables, al temps que les apreciacions i les aportacions teòriques aporten una nova visió.
Els paradigmes quantitatiu i qualitatiu que son propis del debat de les Ciències socials són la essència del principi de l'existència mateixa d'aquestes Ciències i no poden entendre's l'un sense l'altre, de manera que qui s'entesti en defensar a capa i espasa un o l'altre està equivocat.
D'altra banda, l'opinologia en general aporta valoracions extretes en funció de les informacions de les que la globalització dels mèdia ens aporta a una societat del segle XXI sotmesa a la dictadura de la informació, de manera que tothom es creu capaç d'exercir la docència mediàtica en qualsevol tema, de vegades pontificant. Quan això succeeix en els àmbits empresarials o de la gestió, acostuma a sorprendre'ns la catàstrofre.
La tranquilitat i la calma que ens exigeix l'investigació vol tanmateix la mateixa calma per l'implementació de solucions adequades a l'investigació acadèmica, de manera que només amb el treball quotidià tranquil i serenat podem arribar a resultats òptims, sense les pressions de l'entorn, obeint solament a raonaments fundats, no a vanes especulacions ni a vanes espectatives sobre la dimensió d'un model clàssic que de res serveix ara ja, amb l'evolució del temps.
