dimarts, 25 de desembre de 2007

Desiderata


La fotografia correspon a la localitat de Montjoie en Couserans

Som com silencis en un cami que ens condueix ves a saber on, i de vegades en les paraules trobades com a l'atzar descobrim, un somni, la guia per caminar per la vida de la mà de la prudència i de l'amor als altres.

"Que les teves paraules siguin com aigües manses, però en constant moviment, que amb paciència es van obrint camí. Que siguin una benedicció per als camps àrids, que siguin donadores de vida per a totes les plantes que es nodreixen de la paraula convertida en aigua. Que la dolçor s’introdueixi en la vida dels assedegats que necessiten un glop per continuar vivint, no et fixis que s’aprofita d’elles, sempre flueix. Les paraules poden ser poesia, una frase cèlebre, un consell, un conte, una felicitació, fins i tot un acudit, però han de seguir un curs d’amor, perquè arribi a tothom. Però tingues cura, perquè les teves paraules poden ser en un moment donat com les aigües que baixen amb força, veloces, turbulentes i mortals, doncs al seu pas es desbordin i ofeguin. Aquesta diferència radica en els sentiments que ens embarguen en el moment en que les emetem. Transformem-nos igual que l’aigua i els nostres pensaments quan no siguin positius esdevinguin muts i estàtics, que quan siguin per a compartir siguin com líquid per conservar i crear la vida, que siguin vapor quan ho vulguem per distribuir sàviament en forma de pluja a tots sense distinció. Beneïdes siguin totes les paraules d’amor que de tu surtin, perquè demostra que el teu cor està en bones mans."

Font: anònima