dimarts, 4 de desembre de 2007

Aquella pedra tosca


Albira el somni profètic, aquell que et guia per una senda obscura i malvada, en la que segurament si n’extreus els tòpics que l’acomboien pots descobrir un paisatge magnífic en el que reposar i descobrir com el dia repenja el seu sol sobre les calmes i gegantines arbrades del bosc majestuós que s’alça davant teu, darrera aquell arbre que te’l tapa.

Angèlica presència que ens indica que el dia és en essència màgic, com tot plegat en la creació, si som capaços de trobar-li el just encant que li correspon, mentre s’enlairen els càntics litúrgics antics i els goigs invoquen virginitats immanents i hieràtiques que ens evoquen passats obscurs entre muralles i maresmes, entre almenars i dentals, obres de valents obrers que en ordre cenyien el martell per esculpir dia rera dia aquella pedra tosca que cal polir, com una ofrena als déus que ens contemplen, de vegades enlluernats per la nostra dèria, per les nostres males costums, mentre el bé malda per sobreviure, mal que bé entre els camps erms d’ordi i blat o entre les rutes grises dels gegants de teulades vermelles i saulons.