dissabte, 29 de desembre de 2007

Democràcia vs Oklocràcia


A la foto àgora de l'antiga Smyrna a Turquia


Si recorrem a un dels primers constitucionalistes de la historia, tot i que es tractaba d’un historiador el noble i ambaixador Polibi, podem observar com en els tractats d'aquest grec que va historiar la res publicae romana, ens parla de dos preceptes contraposats, un el de democràcia (δημοκρατία), com a govern de la demos (δῆμος), alguna cosa més que la simple circumscripció administrativa que en definitiva correspon a un model d’organització que d’alguna manera ens ha estat transmès, si som capaços de traspolar els termes i conceptes tribals en que neix a la nova dimensió de les “polis” contemporànies, enteses en el concepte ampli que va més enllà del model urbà delimitat per assolir la dimensió Estat; el segon dels conceptes polibians és el de la oklocràcia (ὀχλοκρατία) que neix sense una referència temporal o espacial com ara la democràcia però que ens assimila la seva forma, tot i parlar de oklos la massa, la gent, a un model que s’allunya del model deliberatiu i fàcilment pot esdevenir una degeneració que se sustentaria en una voluntat col·lectiva confusa o evicciosa, segons alguns autors, de fet ens situem en models que alguns autors sustentem com a fruit de l’acció demagògica i aquest model ens és descrit al llarg de la historia a partir de la seqüència de la gestió de les emocions irracionals amb estratègies de promoció de les discriminacions, uns certs fanatismes i exacerbacions de sentiments on hi juguen els instruments comunicacionals com a elements dimensionadors d’estratègies utilitzades al llarg dels temps de la nostra civilització i que es van repetint una i una altra vegada, també ara.