El món sovinteja l’èxtasi com aquella sublimació dels valors, de les possibles, de les realitats. El trànsit en tota vida comporta renúncies, pas als valors, tampoc a l’excel·lència, sí a l'existència mateixa en el servir com a principi i ens permet d’observar i valorar com la essència en la progressió vital ens és donat de gaudir-la, a partir d’aquell dia, en que la llum intervé en la teva consciència; el matís recorre aquell tauler blanc i negre, on la lluna i el sol esdevenen companys de viatge, mentre el cordó que ens uneix a la vida, sota el propi cel, ens guia cap a un món de simbolisme, de permanència, on el soroll de l’espelma trenca el silenci, en la mateixa percepció que la música ens aporta des dels sòns particulars com universals que ens adornen la vida..
