Una foto feta per Elena Vallés en la nit d'inici de campanya a can PSC de Lleida
D’una manera un tant estranya, perquè sempre la convocatòria de comicis locals coincideix amb dos esdeveniments socials: la Festa Majors, per una banda i l’Aplec del Caragol, per una altra, les eleccions locals tenen en la seva campanya electoral, un entorn no especialment propici al desenvolupament de la mateixa, però els manuals imposen la seva realització.
Ahir Ros, el candidat Àngel Ros, actual alcalde de Lleida, ens proposava amb vehemència anar a la recerca del millor resultat possible, davant de la seu del PSC, un discurs que cercava no poques complicitats dels presents, amics per una banda, militants per l’altra, entusiasmats amb un discurs engrescador, explicant aquelles ambicions futures que abasten alguna cosa més que una legislatura.
Certament hi ha una raonable sensació de victòria que s’inicia ja en aquesta nit passada a partir de les 00:00:01, on dóna inicia la campanya electoral`, amb un candidat, el socialista d’excel·lència. Potser si deixéssim de banda alguns intents manifestos de silenciar aquelles veus documentades que no crítiques, que opinen, com jo, pel dret que els hi dona la seva formació acadèmica però també l’ostentar el càrrec orgànic que ostenten, que són, si més no absolutament respectuoses amb el model polític i ideològic del PSC que és el que defensen i gens d’acord amb un nou model un nou projecte que plana ara sobre el cel de Catalunya i de Lleida evidentment, on hi té seguidors
Ahir Ros, el candidat Àngel Ros, actual alcalde de Lleida, ens proposava amb vehemència anar a la recerca del millor resultat possible, davant de la seu del PSC, un discurs que cercava no poques complicitats dels presents, amics per una banda, militants per l’altra, entusiasmats amb un discurs engrescador, explicant aquelles ambicions futures que abasten alguna cosa més que una legislatura.
Certament hi ha una raonable sensació de victòria que s’inicia ja en aquesta nit passada a partir de les 00:00:01, on dóna inicia la campanya electoral`, amb un candidat, el socialista d’excel·lència. Potser si deixéssim de banda alguns intents manifestos de silenciar aquelles veus documentades que no crítiques, que opinen, com jo, pel dret que els hi dona la seva formació acadèmica però també l’ostentar el càrrec orgànic que ostenten, que són, si més no absolutament respectuoses amb el model polític i ideològic del PSC que és el que defensen i gens d’acord amb un nou model un nou projecte que plana ara sobre el cel de Catalunya i de Lleida evidentment, on hi té seguidors
