A la foto François Fillon nou primer ministre francès.
La poc acostumada societat catalana a la feina dels politòlegs, poc coneguda, llevat per la rellevància que Josep M. Vallés, un d’ells va assolir la Conselleria de Justicia, més per raons de pactes polítics, era el president de Ciutadans pel Canvi, que per la rellevància de la seva càtedra, no obvia que al veí país, França, si que el fet que siguis Politòleg, com aquí ser advocat o economista, doni un plus afegit a la vàlua personal que pot aportar tothom al món de la política, tot i que no sigui “enarca”, és a dir format en la prestigiosa i elitista École National d’Administration, d’on surt l’elit de l’administració francesa.
La llàstima és que he d’elogiar el nomenament de François Fillon a França en un govern de centre dreta, quan jo havia i continuo apostant pels valors del Partit Socialista francès, perquè considero que a banda del nou lideratge que sembla haver assumit Ségolène Royal, és l’opció que pot aportar autèntiques solucions a la decadent política francesa. Si més n o el fet que aquest tecnòcrata, Politòleg, sigui al cap del govern i amb un perfil, que cita el diari francès Le Monde de “gaullista social”, segurament farà de contrapès al model de dreta radical que plantejaria Sarkozy.
L’anècdota: les traïcions ; les dels significats militants socialistes Bernard Kouchner que assoleix la cartera d’exteriors, qui havia estat ministre en diverses amb governs del PS, la de Joan Pierre Jouyet , cap del gabinet de l'ex-primer ministre Jospin, que assoleix la Secretaria d’Estat de Assumptes europeus, la de Éric Besson , Diputat socialista des de 1995,la Secretaria d’Estat de Prospectiva y Avaluació de Polítiques públiques, així com la del diplomàtic Jean-David Lévitte, que assoleix la direcció del Consell de Seguretat Nacional. Com diria una amiga meva, tampoc França se’n lliura d’aquesta escòria davant del poder i dels diners.
La llàstima és que he d’elogiar el nomenament de François Fillon a França en un govern de centre dreta, quan jo havia i continuo apostant pels valors del Partit Socialista francès, perquè considero que a banda del nou lideratge que sembla haver assumit Ségolène Royal, és l’opció que pot aportar autèntiques solucions a la decadent política francesa. Si més n o el fet que aquest tecnòcrata, Politòleg, sigui al cap del govern i amb un perfil, que cita el diari francès Le Monde de “gaullista social”, segurament farà de contrapès al model de dreta radical que plantejaria Sarkozy.
L’anècdota: les traïcions ; les dels significats militants socialistes Bernard Kouchner que assoleix la cartera d’exteriors, qui havia estat ministre en diverses amb governs del PS, la de Joan Pierre Jouyet , cap del gabinet de l'ex-primer ministre Jospin, que assoleix la Secretaria d’Estat de Assumptes europeus, la de Éric Besson , Diputat socialista des de 1995,la Secretaria d’Estat de Prospectiva y Avaluació de Polítiques públiques, així com la del diplomàtic Jean-David Lévitte, que assoleix la direcció del Consell de Seguretat Nacional. Com diria una amiga meva, tampoc França se’n lliura d’aquesta escòria davant del poder i dels diners.
Us recomano llegir la notícia a les edicions de:
