En un debat “american mode”, utilitzant la fórmula dels 60” que va entrar al nostre país recentment de la mà de la televisió espanyola, La Mañana TV ha enfrontat els cinc candidats amb representació al ple sortint en un debat llarg, gairebé dues hores, en les que al final ningú, curiosament, ha tingut oportunitat de demanar el vot per ell i la seva formació.
Un debat al que, pel meu gust li sobrava potser una mitja hora, altres diuen que un quart, perquè, entre altres coses, mantenir als candidats dues hores drets, fatiga i molt. Segurament l'austera limitació del temps ha impossibilitat a més d’un candidat de fer una acurada exposició, perquè no tot és curt i ras, com proposava el títol del debat, cal una exposició prèvia abans d’entrar a la part expositiva i amb rèpliques massa limitades; ja sé que això hauria allargat encara més el programa, però segurament amb menys preguntes hauria donat molt més joc. En tot cas la direcció de la cadena és la que decideix el seu format, contingut i escenari.
Avaluar aquest debat a cinc em planteja inevitablement reconèixer a un Àngel Ros, alcalde i candidat socialista, coneixedor de la realitat urbana, a banda de les lleis de la física, que ha demostrat per objectar la viabilitat del projecte de la federació nacionalista d’inundar la marge dreta del riu; a més d’aquestes curiositats, ha abordat adequadament temes sensibles que afecten al desenvolupament normal del dia a dia, contraposant les premisses de la dreta nacionalista i espanyola, i ho fa a partir d’un model de rigor i integrador, no excloent com els de CiU i PP, ha estat aquest un tret diferencial del candidat socialista en front dels altres quatre, perquè reconeixem-ho aquest és un tema que afecta sentiments i persones i com a tal s’ha de valorar i afrontar amb la serietat i el cientifisme que calen.
Resulta difícil un debat d’aquestes característiques, en el que s’han obviat els grans blocs i s’ha fet palès tot un seguit de preguntes que debatien en torn d’unes propostes molt concretes d’alguna formació política, potser amb la pretensió que el representant d’aquella determinada formació política pogués sentir-s’hi còmode, perquè hauria portat el guió après?; objectiu no aconseguit, perquè contra això, una vegada més, la aposta discursiva de Ros, pel rigor i el reconeixement de les necessitats presents i futures d’una ciutat, ha demostrat un nivell superior, el de qui gerència i aspira a tornar a gerenciar una ciutat que albira a ser pol d’atractivitat, i on les solucions, ja en marxa, en grans estructures com el pont de príncep de viana o l'avinguda de pinyana, malgrat no es plantegessin, han sortit en la part explicativa i expositiva de les seves intervencions, les del candidat socialista; evidentment, no s’entén la ciutat futura sense l’acció d’aquests quatre anys de legislatura, que és en realitat el que en la campanya electoral també es jutja, a partir de lo que és pot començar a entendre les propostes de futur.
Com dic en el titular, el seu rigor i serietat, els de Ros, en el plantejament de temes com ara la Lleida comercial, els plans de barris, la integració del riu amb la ciutat i els camps elisis amb el riu, el deenvolupament industrial i el PCITAL, han posat de relleu, segons el meu punt de vista, que ell és l'unic que realment aporta propostes de present però també conreant un esdevenir en el que hem de gestionar la revolució tecnològica del segle XX.
