Ha acabat la campanya, una tarda fantàstica, de pluja, entre amics i amigues, amarats de poesia, de sentiments, de joia, de força, de música i com no d’estima. Segurament em serà molt difícil d’oblidar una tarda nit com aquesta, que m’ha tocat el cor.
Havia vist i escoltat manta vegades al company Àngel Ros, dalt d’una tarima o darrera d’una taula, elaborant un discurs carregat de simbolisme, aquest cop rodejat de la gent de la llista darrera, i tota una gent, homes i dones que l’aprecien, escoltàvem una a una les seves paraules, amb una veu que ja no s’ha recuperat de l’esforç d’aquests dies i l’emoció m’embargava el cor, perquè embriaga aquella fascinant crida, aquella prosa vibrant, transcendent, històrica, diria jo, que ens arrencava aplaudiments.
Ha acabat la campanya de la millor manera que hom pot acabar, entre amics i amigues que compartim quelcom d’important, intangible, mentre el degoteig constant de la pluja ens recorda que no ha acabat encara la primavera i com els camps humits s’omplen d’aquestes gotes màgiques, signe de la vida.
Avui, dissabte, la legislació ens atorga el privilegi de la reflexió, de valorar, d’avaluar, el que ha pasat, com ho hem vist i com ho hem fet, i trobar-ho en els ulls de la gent.
Havia vist i escoltat manta vegades al company Àngel Ros, dalt d’una tarima o darrera d’una taula, elaborant un discurs carregat de simbolisme, aquest cop rodejat de la gent de la llista darrera, i tota una gent, homes i dones que l’aprecien, escoltàvem una a una les seves paraules, amb una veu que ja no s’ha recuperat de l’esforç d’aquests dies i l’emoció m’embargava el cor, perquè embriaga aquella fascinant crida, aquella prosa vibrant, transcendent, històrica, diria jo, que ens arrencava aplaudiments.
Ha acabat la campanya de la millor manera que hom pot acabar, entre amics i amigues que compartim quelcom d’important, intangible, mentre el degoteig constant de la pluja ens recorda que no ha acabat encara la primavera i com els camps humits s’omplen d’aquestes gotes màgiques, signe de la vida.
Avui, dissabte, la legislació ens atorga el privilegi de la reflexió, de valorar, d’avaluar, el que ha pasat, com ho hem vist i com ho hem fet, i trobar-ho en els ulls de la gent.
