Una fotografía de l'avant-sala del debat de pre-campanya que ha fet la meva amiga la fotògrafa Elena Vallés.
Rememorant a Clemence Attle, primer ministre laborista a Gran Bretanya de 1.945 fins a 1.951, el candidat socialista i alcalde de Lleida, Àngel Ros, acabava el que és el primer debat d’aquest període electoral, el que tenia lloc als estudis de La Manyana Televisió i que coorganitzava amb Onda Rambla Punto ràdio. Bé, de fet eren dos debats, perquè en acabar i per la freqüència catalana de la mateixa emissora de ràdio s’enregistrava una rèpicla del debat anterior i que duraria la meitat del temps de dedicat al primer.
El cert és que per a tothom era una prova, veure com responien uns i altres al debat, una pràctica que a als meus ulls omplirà la campanya electoral, aconseguint, presumiblement que els electors, els ciutadans en quedin farts, fonamentalment degut a l’afany de protagonisme dels mitjans per a tenir debats en exclusiva, de fet estaria bé que això estès regulat per Lleida i que se concretés en un únic debat com passa en democràcies consolidades com ara la francesa o la nord-americana.
Dit això, veure com han arribat els candidats, tots en els seus cotxes particulars, fins i tot l’alcalde Ros, tots menys el candidat convergent que no ha tingut vergonya en comparèixer amb el seu audi de la Diputació provincial, amb el que ha donat una primera volta per veure qui havia arribat i que no s’ha acostat a la porta fins que no ha vist que ja hi havia gent.
Comprovar l’adequació de l’escenari és una tasca dels assessors de campanya, i intentar, sense aconseguir-ho una modificació del mateix és el que pretenia algun assessor, que per altra banda feia referència al meu tracte diferenciat segons el moment, certament, estàvem en un moment seriós, important en tota campanya electoral i no era per a fer-hi bromes. Un esmorzar lleuger el que ens tenien preparats la gent dels amfitrions, en un despatx contigu per a poder seguir les incidències del debat.
Segurament plantejar-me una anàlisi objectiva és difícil, perquè les meves variables de comparació són per una banda l’anterior candidat socialista i per altra banda tots i cadascun dels altres candidats, tot i que hauria d’intentar plantejar-me aquesta objectivitat que m’és exigible per a fer-ho creïble. He observat una estratègia orquestrada o no, en la que el candidat del Partit Popular, que rebia un tracte preferent per part del moderador i director d’Onda Rambla, Manel Tahull, feia de gos de pressa, del candidat convergent, que pretenia establir una línia argumental d’acord amb les seves expectatives de canvi, a la que ha incorporat per força del guió l’apel·latiu positiu, donada la seva negativitat.
El coneixement de l’administració i la falsació de futuribles no racionals, han estat defensats pels representants de republicans i ecosocialistes, reservant per al candidat socialista, Àngel Ros, l'alcalde Ros, un paper aglutinador, que plantejava un coneixement obvi de la ciutat, i del recorregut fet en els quasi 4 anys que porta en la primera magistratura de la ciutat. El reconeixement a la tasca feta en matèria de promocions d’habitatge social, que la legislació promoguda pel PP fins a 2004 havia estat especialment restrictiva, ha estat un dels punts claus, on la crítica per part d’una oposició dogmàtica, ha topat amb les vivendes fetes i les que es trobem en construcció, un argument que també ha estat reforçat pels socis de govern.
Ros s’ha mostrat il·lusionat i ha plantejat com aquesta il·lusió és la que el porta a defensar el paper que Lleida ha de tenir en el context del país com la capital de la Catalunya interior, la capital agro-alimentària d’una gran regió agro-industrial.
En tot cas aquest primer round l’argument de l’alcalde Ros, el seu convenciment de la cohesió social, la convivència i la prestació de serveis a la ciutadania com a punts essencials, que són els que han de definir una ciutat il·lusionada i il.lusionadora, ha topat amb la visió catastrofista i gens documentada de líder de l’oposició que ha plantejat un cert nervisossisme, malgrat trobar-se en terreny favorable amb un mitjà que li dona un suport absolut.
Pla d’habitatge social, accions com els dos plans de barris, l’avinguda de Pinyana, el pont de Prat de la Riba i el de Príncep de Viana, el Pla de l’Estació, han posat de manifest que el govern municipal sortint ha estat eficaç, però també absolutament eficient, en contrast, i això ho dic jo amb una tasca d’imatge i màrqueting que el candidat opositor ha dut a la institució que presideix, per no oblidar, tampoc aquella aposta que Ros bateja com micro-urbanisme que defineix el model de ciutat en convivència que ell, que nosaltres, plantegem.
